Dues persones de països veïns es poden entendre parlant els seus idiomes respectius. Però aquest bon veïnatge pot generar situacions incòmodes.

Imaginem que un polonès i un txec decideixen quedar per veure un partit a casa del primer… Davant del televisor, al nostre amic txec li vénen ganes de menjar una mica i li diu al seu company que tregui uns cacauets (burak) per acompanyar la cervesa. El polonès li dirà que no té remolatxa a casa, però que si tantes ganes en té, pot anar a la botiga (sklep). El txec li respondrà que no sabia que tingués un soterrani a casa, però que si li diu on és, ell mateix hi baixarà a buscar (szukac) els cacauets… A això últim, el nostre amic polonès no sabrà què respondre, perquè la paraula szukac, que en txec vol dir buscar, en polonès vol dir fer l’amor.