Ali Kerimli és el líder del Front Popular d’Azerbaidjan un dels partits que integren la coalició opositora Azadliq que acaba de denunciar al seu govern d’haver falsificat els resultats de les eleccions del sis de novembre. En aquesta entrevista, predeïa la manca de transparència i de llibertat del procés electoral. La realitat comença a donar-li la raó.

Quin és el principal problema pel que fa a les eleccions del 6 de novembre?

La composició de l’administració electoral central segueix sent un obstacle important per a unes eleccions lliures i justes, tenint en compte que els presidents de les cinc comissions principals del país són membres del partit governant. Com a conseqüència, les eleccions presidencials del 2003, així com les eleccions locals del 2004, no van ser ni justes ni democràtiques. L’accés a la llista electoral és restrictiu i no hi ha cap manera de comprovar si hi ha entrades duplicades o múltiples. En el passat, votants de l’oposició coneguts ni tan sols apareixien en el registre. La comissió de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), encarregada d’observar les eleccions, va fer un informe expressant greus preocupacions en referència al procés electoral i va fer nombroses recomanacions per a millorar la situació de cara al futur. Això no obstant, les autoritats no van estar d’acord amb la majoria d’observacions i, per tant, en van aplicar més aviat poques.

Què està fent l’oposició a fi que una reforma sigui possible?

Els partits de l’oposició estem organitzant una campanya molt activa, que inclou des de nombrosos mítings fins anar porta a porta per explicar el nostre programa per al país. El pas més important és que ara l’oposició està unida- ens hem unit com a coalició i tindrem un candidat per defensar cada districte electoral. Tanmateix, Ali Hasanov, un ajudant del president, ha anunciat que l’oposició només pot organitzar manifestacions en espais autoritzats per l’ajuntament. D’aquesta manera, quan volem organitzar un acte, ens envien a una zona allunyada de la ciutat fent gairebé impossible que ens puguem dirigir a la gent. A les reunions d’octubre, el govern va intentar intimidar els participants i fins i tot van fer ús de la força contra els nostres partidaris. De fet, gairebé hi va haver 200 detinguts i ferits. Les autoritats han advertit fa poques setmanes que faran ús de la força per impedir que els grups de l’oposició organitzem el que ells anomenen “provocacions” en contra del govern les setmanes abans de les votacions. Aquesta prohibició il•legal no ens pot impedir de lluitar per una campanya democràtica.

Quina influència té la UE sobre aquesta reforma?

Un motor important per a la reforma a l’Azerbaidjan és la pertinència del país a la Política Europea de Veïnatge (ENP) de la Comissió Europea. Crec que el futur d’Azerbaidjan és a Europa. M’han acusat reiteradament de representar els interessos occidentals en comptes dels d’Azerbaidjan, però jo crec fermament que el nostre futur és allà – com a país europeu. Cal que la UE continuï involucrant-se en el govern d’Azerbaidjan per tal d’aplicar reformes legals i institucionals, sobretot en el camp dels drets humans i de la llibertat de reunió.

Quin paper tenen els joves en la política a l’Azerbaidjan?

La gent jove és cada cop més activa en la política a l’Azerbaidjan. Després de veure com han transcorregut els fets a Ucraïna i Geòrgia, on els joves han participat activament en les revolucions pacífiques que hi ha hagut, el nostre govern desconfia de qualsevol participació del jovent en la política. No fa gaire Ruslan Bashirli, cap d’una organització juvenil anomenada “Nova idea”, acusat de tramar la caiguda del govern azerbaidjanès instigat per agents d’intel•ligència armenis. També van cridar a Sarvan Sarhanov, un altre membre de la mateixa organització, per interrogar-lo i el van colpejar a la cara en negar-se a aixecar falsos testimoni. Aquestes detencions formen part d’un pla del govern per intimidar l’oposició. El seu objectiu és desviar l’atenció deliberadament cap a altres temes i distreure’ns de la lluita per unes eleccions lliures i justes. Aquesta sèrie de provocacions, atacs, campanyes psicològiques i xantatges no aconseguiran que ens apartem de la nostra lluita.

Quina és la situació dels mitjans de comunicació a l’Azerbaidjan?

Totes les emissores de televisió estan sota el control del govern. Només una cadena d’emissores s’ha mantingut imparcial, però ara reben molta pressió i fins i tot s’han vist obligats a tancar la ràdio regional. Hi ha una cadena als afores d’Azerbaidjan que dóna suport a l’oposició, però el govern ha pres precaucions per evitar que es retransmeti a Azerbaidjan. Tots els periodistes viuen sota la pressió de no poder criticar el govern. Ja són nombrosos els casos d’abusos, amenaces i agressions a periodistes i la situació és preocupant. Un periodista, Elmar Huseynov, va ser assassinat fa 7 mesos. Era l’editor d’una revista setmanal, Monitor. Tothom creu que darrera d’això hi havia el govern, però no s’ha dut a terme cap investigació. A més, dos periodistes van resultar greument ferits el 9 d’octubre. Esperem que la comunitat internacional pressioni el govern perquè no faci ús de la força contra la seva pròpia gent. Els esdeveniments a Geòrgia i Ucraïna han donat a la gent valor i l’esperança d’un canvi possible.