Que les eleccions del novembre es produeixin de manera democràtica i que hi hagi transparència durant el procés electoral són alguns dels requisits més importants que demana la oposició d’Azerbaidjan. Està organitzada principalment en el bloc electoral Azadliq (Llibertat), que està format pels partits Müsavat, el Front Popular i el Partit Democràtic. El moviment pro-occidental de la oposició, que va aparèixer fa uns mesos, va organitzar una sèrie de manifestacions no només a Bakú, la capital del país, sinó també a algunes províncies d’Azerbaidjan. Però com més s’apropa la data de les eleccions, més brutals són les accions de protesta de la policia, la majoria fidel al president. El 23 d’octubre es va impedir que una manifestació pacífica que s’havia organitzat es desenvolupés amb normalitat mitjançant un desplegament policial massiu.

Malgrat tot, les eleccions han millorat en comparació amb les del 2003, que no es va desenvolupar democràticament. Els partits de la oposició van tenir la possibilitat de defensar la seva postura a la televisió pública, la majoria dels seus candidats no va tenir cap problema en registrar-se al cens electoral, però tot i això les eleccions no van sortir bé del tot, ja que aproximadament un milió dels vuit milions d’habitants d’Azerbaidjan no van poder participar en els comicis: no tenien carnet d’identitat i no els van permetre votar presentant antics passaports soviètics. Els dissidents més coneguts d’Azerbaidjan, l’expresident Ayaz Mutalibov i l’exportaveu del parlament Rasul Gulíyev, que viuen a l’exili des de fa deu anys, tampoc no van poder participar-hi. El ministre de l’Interior i la Fiscalia van amenaçar els polítics de detenir-los immediatament si aterraven a Bakú. El 17 d’octubre no van permetre a Gulíyev aterrar a l’aeroport de Bakú; uns funcionaris de la Interpol el van detenir quan feia escala a Simferopol (Ucraïna), encara que el van deixar en llibertat el dia següent. Els dies abans de les eleccions, per por a una “importació de la revolució”, els esquadrons de l’exèrcit nacional i les unitats especials de la policia van bloquejar la carretera que va des de l’aeroport al centre de Bakú.

Moviments juvenils

Però la població civil d’Azerbaidjan ha experimentat un ressorgiment gràcies a l’aparició de diversos moviments juvenils en els darrers mesos seguint l’exemple de PORA a Ucraïna. El febrer del 2005 va aparèixer el grup YOX (“No”), que vol un canvi sense violència. El repartiment de tríptics, la realització de diverses accions de protesta i la feina educativa en el sector dels drets humans i de la lluita contra la corrupció, també pertanyen a les activitats que organitzen altres organitzacions juvenils, com ara Yeni Fikir (“Noves Idees”), Megam (“Moment”) i Delga (“Ona”). Avui en dia milers de joves d’Azerbaidjan intercanvien impressions en fòrums d’Internet, xats o mailinglists sobre el futur del seu país. En els darrers mesos, però, més enllà dels espais virtuals, també s’han creat clubs de debat i punts de trobada de joves que pensen lliurement i que són la base de la societat.

El règim trontolla

A la premsa d’Azerbaidjan s’ha parlat de manera intensiva sobre si la democratització del país i la seva integració a les estructures euroatlàntiques tindrà lloc mitjançant una revolució o si, contràriament, es produirà de manera escalonada. Els analistes internacionals i locals lloen una democràcia aconseguida a poc a poc, com ha passat a Moldàvia, on el president Voronin va deixar que les eleccions parlamentàries es desenvolupessin de manera democràtica. Això permetria una certa continuïtat del govern del país i una democratització simultània “des de dalt” i “des de baix” amb el suport d’un parlament independent. El diari “525ci qezet”, que simpatitza amb les idees del president, fins i tot afirma que el mateix president Alíev ha iniciat una “revolució de vellut” en acomiadar el ministre d’Economia i Sanitat i altres càrrecs importants. Els acomiadaments han estat benvinguts per part d’alguns observadors europeus, però és difícil de dir si realment darrera d’aquestes mesures s’amaga una voluntat de democratització. Pel que sembla, el règim autoritari de Ilham Alíev, règim que va heretar del seu pare fa dos anys, es troba en una situació de greu crisi política i comença a trontollar.