L’efecte conjugat de la pujada del preu del petroli i de la idea que els recursos energètics tradicionals no són inesgotables és el que impulsa la indústria a invertir en les tecnologies escassament consumidores? O bé es tracta d’un fenomen conjuntural on els interessos vitals del planeta acabaran finalment per correspondre a les postures financeres de grans grups industrials oportunistes?

Les economies d’energia de moda

Suècia, Anglaterra, Àustria, Itàlia…A Europa, les conferències que tracten de vehicles propis o d’economia energètica es succeeixen a un ritme sostingut. El mateix passa quant a les accions governamentals nacionals que floreixen als quatre costats del continent. El juliol, el govern espanyol va adoptar pla triennal (en pdf) d’economia d’energia de 8 mil milions d’euros, iniciativa a la qual el govern francès responia el setembre mitjançant una sèrie de mesures per tal d’intentar reduir el consum energètic del país. L’estratègia francesa preveu especialment la posada en marxa d’un pla d’investigació i de desenvolupament (R+D) de 100 milions d’euros per als vehicles de consum baix (menys de 3,5 litres de gasolina cada 100 km).

Aquests plans contra el malbaratament, que també inclouen crèdits d’imposts a favor de les inversions en les tecnologies de construcció “verdes” com l’energia solar són bastant necessàries. La Comissió Europea preveu en efecte que la dependència energètica de la UE arribarà al 90% de les seves importacions de petroli d’aquí al 2030.

Atzar del calendari?

Des de fa uns anys, la Comissió interpel•la els Estats i la indústria sobre aquest problema. Atzar del calendari o voluntat deliberada, un cert nombre de les seves velles proposicions s’acaben d’adoptar. És el cas de la directiva EUP (Energy Using Products) que fixa obligacions estrictes per la concepció d’uns productes (bombetes, equips d’oficina, aire condicionat) per tal de reduir el consum energètic. L’any 2002, la Unió va adoptar una directriu relativa relativa als resultats energètics dels edificis, que obligava els Estats a prendre mesures abans del 4 de gener del 2006. Alguns veuran una explicació per la concomitància de recents mesures preses per Madrid i París en aquest àmbit.

Al mes de juny, la Comissió insistia amb la publicació del llibre verd sobre l’eficàcia energètica. Aquest fixa l’objectiu de la tornada d’Europa al nivell del seu consum energètic de 1990, reduint així de 60 mil milions d’euros les importacions energètiques anuals dels 25. Els projectes proposats, com la posada en pràctica d’una etiqueta europea que indica clarament el consum dels vehicles o l’optimització del trànsit de carreteres per l’intermediari del programa europeu de radionavegació per satèl•lit GALILEO, dirigeix en particular el sector de transports que representa el 40% del consum total d’energia de la UE.

L’oportunisme virtuós del sector dels transports

La indústria automobilística no es queda enrere en aquesta competició virtuosa. Des de la comercialització del “Prius”, el primer cotxe híbrid que combina l’ús d’un motor elèctric, per Toyota el 1997, el sector dels cotxes de baix consum és en ple boom. El 2005, els consumidors poden escollir entre més de 15 models diferents de cotxes d’aquest tipus sigui quina sigui la marca. Cada companyia inverteix grans quantitats en la investigació i el desenvolupament, i les col•laboracions entre constructors d’automòbils es multipliquen per proposar als compradors vehicles que consumeixin cada cop menys. És el cas de BMW que es va associar amb Daymler Chrysler i General Motor per invertir més d’1,5 mil milions d’euros en automòbils de baix consum.

Finalment, la mateixa aeronàutica segueix aquesta tendència, especialment amb la comercialització del nou Boeing 787 que hauria de consumir en teoria el 20% de querosè menys que els avions actuals. Si encara falten les xifres per permetre avaluar amb precisió els beneficis engendrats per aquest nou mercat d’economies d’energia, l’abast de les inversions injectades en les tecnologies “verdes” indica que ha estat molt rendible jugar sobre la fibra ecològica dels consumidors.

Substituïu la natura…

Tot i això, la indústria no perd els seus vells reflexos. L’Associació Europea de Constructors d’Automòbils (ACEA) va qualificar “d’inútils” les noves normes de reduccions d’emissions de turismes (Norma EURO V) proposades per la Comissió. La proposta principal afecta a la que obliga els vehicles d’oci, com els tot terreny, a respectar aquest imperatiu quan abans n’estaven exempts. “Inútil”, també és el terme que va emprar la ministra britànica de l’Habitatge, Yvette Cooper, quan va anunciar que aquestes noves regles per a la construcció promeses el 2003, que havien d’incrementar en un 25% l’eficàcia energètica dels edificis, serien ajornades un any i sensiblement moderades.

Les inversions de la indústria en les tecnologies poc consumidores d’energia estan clarament motivades per l’obtenció d’uns beneficis. Hi ha un mercat per aquests productes de baix consum i els fabricants només responen a les demandes dels consumidors socials del medi ambient. Tanmateix, no tots els consumidors veuen la utilitat d’economitzar l’energia, i la indústria també vol satisfer a aquests consumidors.