Només un parell de minuts més tard de l’hora prevista, el senyor Cooper entra corrent. Amb una mà arrossega una maleta amb rodes, a l’altra hi duu un diari. Aquest retrat resumeix amb precisió l’estil de vida atrafegat d’un funcionari d’alt rang de Brussel•les. Li demano educadament si ha tingut una setmana enfeinada. Dibuixa un somriure de burla d’ell mateix. “Crec que hi ha una directriu de la UE que diu que no se’ns permet treballar més de quaranta-vuit hores a la setmana. Aquesta setmana, cap al dimecres ja les havia treballades.”

Una descripció ridícula de la feina

No és d’estranyar que el senyor Cooper hagi d’invertir tantes hores en la feina. Ser Director General de Relacions Econòmiques Exteriors, Assumptes comunitaris i Política de Seguretat de la UE no deu ser fàcil. Especialment durant l’últim any, que ha vist com es deterioraven les relacions comercials amb la Xina, les desavinences sobre la Constitució Europea i la tensió en les relacions amb possibles Estats membre de la UE, per anomenar només alguns dels problemes que deuen rondar pel cap del senyor Cooper. El diplomàtic anglès confirma aquestes dificultats, però es resta importància. “El títol és ridícul. Treballo per al Consell i Javier Solana mirant de donar a Europa una política exterior.”

La seva modèstia amaga el fet que és una de les persones més il•lustres del Regne Unit en el camp de les relacions internacionals. El diari The Observer el descriu com “el guru de la política exterior de Tony Blair” i és a la primera línia tant en la construcció teòrica com en la implementació política de les polítiques internacionals de la UE. Entre les seves publicacions més recents hi ha el llibre The Breaking of Nations, en el qual dóna raons per a un sentit renovat de l’internacionalisme global.

Passió per Europa

La seva passió pel projecte europeu em fa sentir a estones com un interrogador euroescèptic que prova de castigar severament la corrupció intrínseca de Brussel•les. Rebutja del tot les paraules “embolic burocràtic” quan s’utilitzen per referir-se a les institucions europees, però identifica altres temes que Europa ha d’afrontar. “Estic d’acord amb el fet que hi ha problemes. N’hi ha un de petit i un de gran. El petit és la manera com estem organitzats a Brussel•les: el Consell i la Comissió. Però hi ha un problema gran: la dificultat d’organitzar les polítiques en l’àmbit multinacional. Les nostres polítiques continuen sent eminentment nacionals. Crec que aquest representa un dels problemes polítics més grans per al segle XXI.” Poden preveure cap solució a aquest dilema polític tan greu, els britànics? “Bé, has de tenir en compte que al segle XVIII ningú no podia ni concebre una democràcia fora d’una ciutat. La democràcia representativa es va inventar als segles XVIII i XIX. Ara hem d’intentar-ho i inventar la democràcia multinacional, que no serà exactament com la democràcia nacional.”

Copiant la UE

Tanmateix, el senyor Cooper no és pessimista en mirar el futur d’Europa a la bola de cristall. Potser la UE no esdevindrà la propera superpotència mundial, però serà un exemple brillant per a altres nacions. “No crec que, en un futur, Europa dirigeixi el món, però hi ha la possibilitat que l’exemple d’allò que s’ha fet a Europa el copiïn a altres indrets. N’hi ha molts a qui els agradaria ser com Europa. Mireu el Mercosur a l’Amèrica Llatina i la Unió Africana.”

Així, quina és aquesta fórmula secreta que Europa pot oferir a la resta del món? Segons el senyor Cooper, l’avantatge comparatiu del continent rau en el seu estat de pau. “L’Àfrica és plena de guerres, la Xina té tensió a les fronteres i els Estats Units tenen bases militars arreu del món. L’Orient Mitjà ja està en conflicte i pot esclatar en qualsevol moment. Vivim en pau i això és bo per a tothom. La gent ho oblida però en un dia qualsevol de la segona Guerra Mundial morien 17.000 persones. Això va durar sis anys. Viure en pau és una cosa bona.”

Governats per la llei

És gràcies a aquesta coexistència pacífica que finalment Europa pot ser governada per la llei i no per la força, segons el diplomàtic de la UE: “la llei és el valor fonamental d’Europa. Per si mateixa pot assolir una vida decent per a la gent. En la història, primer es va crear la llei dels estats. Ara, l’estem construint entre estats. A la UE, això funciona. El model de la UE pot ser que funcioni o que no funcioni en altres països. Sóc conscient que tots som diferents. Europa té una història i una cultura diferents que no són exportables a la resta del món. Amb tot, encara podem aprendre coses els uns dels altres.”

De fet, hi ha moltes coses importants que altres països poden aprendre d’Europa, segons el senyor Cooper. Tal com va escriure a The Observer, “la UE postmoderna ofereix una visió d’imperi cooperatiu, de llibertat comuna i de seguretat comuna (…) sense l’exclusivitat ètnica distintiva de les nacions-estat inadequada en una època sense fronteres.” No és d’estranyar, per tant, que el senyor Cooper trobi que el seu nou entorn de treball sigui extraordinàriament estimulant. “Vaig treballar al ministeri de Relacions Exteriors de la Gran Bretanya durant molt de temps, i va ser molt agradable. Però em sorprèn que la gent amb qui ara treballo [a la UE] són més patriòtics en cert sentit. Sents una certa responsabilitat cap a Europa, ells saben per què són aquí i això m’agrada. Els qui treballem a Brussel•les estem treballant per a alguna cosa que ha portat pau i prosperitat, no solament a l’Europa occidental, sinó també a l’Europa central. N’estic orgullós.”