La pèrdua deixa sempre tristesa i buit: una espelma il•lumina l’absència per oblidar. “S’ha d’informar de les arrels de la realitat que hem viscut”, deia el príncep jordà Al Hassan Bin Talal, trist i dolgut. Quina és aquesta realitat?

Jordània acull 13 agències especialitzades de Nacions Unides. Ambaixades, ONGs i empreses procedents d’Iraq s’han traslladat a Jordània en els darrers anys. La comunitat estrangera arriba al 17%: tropes americanes fent escala, reunions de governs, diplomàtics, entrenaments de l’exèrcit i policia iraquians. Tot té una mateixa seu: Amman.

Els esdeveniments recents

Se n’ha parlat molt dels atacs fallits del mes d’agost contra dues embarcacions americanes en el port d’Aqaba. No obstant això, s’ha parlat poc d’altres atacs o intents avortats. El 2002, Abu Mussab Al-Zarqawi, cap de la xarxa d’Al-Qaida a l’Iraq, va ser condemnat per l’assassinat d’un diplomàtic americà a Amman; l’abril del 2004 es va parar un camió a la frontera de Síria carregat d’explosius i gasos químics que pretenia crear un núvol tòxic a la ciutat, tot organitzat suposadament per Al-Qaida; l’1 de novembre, vuit dies abans dels atemptats, es va desactivar una banda terrorista que planejava atacar l’exèrcit americà i la policia iraquiana. Era la desena que es desarticulava des de principis d’any, deu dels seus quinze membres van ser detinguts segons el diari local Al Ghad.

Explicar la realitat

L’Agenda Nacional Jordana contempla la seguretat i l’estabilitat com un dels seus grans interessos. En el complex taulell d’Orient Mitjà, jugar el paper de la seguretat pot significar una enorme oportunitat política i econòmica: es plantegen reformes per aconseguir un creixement del PIB de l’ordre del 10% de mitjana durant la pròxima dècada Aquestes eren les expectatives jordanes fa menys de quinze dies. La premsa jordana crida a la unitat nacional i assumeix que és qüestió de temps tornar a la normalitat. Això és cert o només és una manera d’evitar el caos i complicar una situació ja de per si difícil?

Els pitjors auguris assenyalen, per una banda, cap a una ramificació d’Al-Qaida que intenta desestabilitzar un país que viu de ser el pati de descans de la EU respecte d’Iraq, el mirador occidental d’Orient Mitjà i un emplaçament turístic visitat aquest any per 4,8 milions de persones que aporta el 10% del PIB nacional. Enfront d’això, els més optimistes insisteixen en què la hipòtesi del govern jordà és certa i estem davant d’un fet aïllat. Són molts els interessos perquè la primera hipòtesi no es recupera. Ranna Sabbagh, coneguda periodista jordana, subratlla en el seu darrer article publicat el 13 de novembre en el diari Arab Yawn com els dirigents del govern han preferit no parlar en públic sobre el radicalisme i el fet que el 60% de l’opinió pública jordana pensi que Al-Qaida és una organització de resistència legítima. Canviaran aquests horribles atemptats perpetrats per terroristes aquesta visió?