Els prolongats aldarulls provocats per joves francesos descendents d’immigrants als guetos de la perifèria de les principals ciutats de França han portat els europeus a preguntar-se per què ha passat això, temorosos que els disturbis es puguin escampar arreu. Riva Kastoryano, professora a l’Institut d’Estudis Polítics de París, experta en identitat europea, explica la situació actual.

Què hi ha al darrera dels aldarulls als suburbis francesos?

El principal problema és la immobilitat social i espacial que existeix en aquestes àrees. Els joves involucrats en aquests aldarulls, la majoria d’origen nord-africà, viuen en les mateixes condicions en què vivien els seus pares quan emigraren a França fa 50 anys. El segon problema és que ells no han tingut l’oportunitat de recrear la seva identitat, a diferència d’Alemanya i Anglaterra on la segona i tercera generació d’immigrants defineixen la seva identitat a través de línies nacionals o religioses. A França se’ls ha dit que eren francesos, però no se’ls ha tractat com a tals. Això porta a la insatisfacció i a la frustració. El resultat final no pot ser cap altre que la rebel•lió.

Però per què els aldarulls han esclatat ara i no abans?

La mort de dos adolescents en un suburbi de París després que, suposadament, fossin perseguits per la policia, va plasmar el conflicte que hi ha hagut entre els joves i la policia al llarg dels darrers 25 anys. Aquest fet concret va fer esclatar els disturbis actuals, però podria haver passat en qualsevol moment. Els petits aldarulls són freqüents i probablement cada nit es cremen dos o tres cotxes a les zones “conflictives”. Les paraules del ministre de l’Interior francès, Nicolas Sarkozy, ho van empitjorat tot. Va dir que volia netejar la racaille (púrria), i això va fer que el problema s’escampés, fent-se més espontani i violent.

Quina és la diferència entre França i altres països europeus en aquest tema?

França, juntament amb el Regne Unit i Alemanya, té la major població immigrant d’Europa. La principal diferència és que França teòricament afavoreix la igualtat republicana, que significa “assimilació” per sobre d’“integració”, i no està d’acord amb la idea d’una societat multicultural. Tanmateix, si fem una ullada a la realitat política trobem que França s’ha vist obligada a acceptar que és una societat multicultural per exemple reconeixent diferents organitzacions culturals. Al Regne Unit i a Alemanya no hi ha aquesta contradicció. Al Regne Unit, hom pot pertànyer a una comunitat musulmana i ser acceptat per l’Estat britànic. De la mateixa manera, a Alemanya, un turc roman turc amb independència de si ha adquirit la nacionalitat Alemanya. El problema a França és el conflicte entre la retòrica política i la realitat política, que crea una gran confusió.

Creu que aquests joves comparteixen una cultura comuna que podria escampar aquests aldarulls arreu d’Europa?

Durant les meves investigacions, m’he adonat que hi ha similituds entre els joves desfavorits europeus. Escolten música semblant, vesteixen la mateixa roba, es comuniquen mitjançant blogs, veuen les mateixes pel•lícules i comparteixen les mateixes aspiracions. Però això no significa pas que demà tots comencin a fer aldarulls. Per exemple, a Bèlgica i Alemanya hi va haver alguns disturbis després dels aldarulls de París, però s’extingiren aviat. És possible que comparteixin problemes socials comuns que els uneixen en diferents països, però cada comunitat reacciona de forma local i diferent davant les dificultats.

Hi ha alguna connexió entre la situació dels suburbis i el terrorisme?

Rotundament no. Els mitjans de comunicació potser volen reivindicar això per fer les històries més interessants, però això no és una intifada europea. Afortunadament, la religió ha quedat fora del debat. De fet, els imams dels suburbis estan ajudant el govern a negociar amb els que fan els aldarulls. L’únic polític que ha fet un comentari inoportú relacionant els aldarulls amb l’Islam és el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, que ha culpat la llei francesa, que prohibeix que les noies portin el vel islàmic a l’escola, de tot el que està passant. Seria un gran error relacionar aquests aldarulls amb el terrorisme. Això no és un conflicte religiós.

La consolidació de la ciutadania europea podria representar una solució factible al problema?

Podria ajudar ja que podríem tenir europeus d’origen francès, així com europeus d’origen nord-africà. Així ens podríem allunyar de la perspectiva nacional i crear una forma de ciutadania europea més inclusiva. El que realment cal és un canvi de mentalitat i la voluntat d’acceptar una societat europea en evolució.