L’estiu passat, al peu de la Gran Muralla xinesa, vaig trobar-me per casualitat la meva fornera espanyola. El mundo es un pañuelo, em va deixar anar un cop passada la sorpresa. Per caracteritzar un encontre fortuït en un entorn estranger, hi ha nombroses variants europees. Si la seva fornera és alemanya i casualment se la troba de cara entre dues dunes del Sàhara, pot ser que li digui Die welt ist ein Dorf (el món és un poble), amb una reminiscència malenconiosa per la seva Baviera natal. Més a l’est, en terres eslovaques diries svìt je gombièka (l’univers sembla un botó), fent referència a l’objecte de mida petita per excel•lència. A altres llocs d’Europa, sembla que les forneres es posin d’acord a dir que el món és petit, tant a Itàlia (il mondo e’ proprio piccolo) com a Noruega (verden er liten). Fins i tot les forneres franceses (le monde est petit) i britàniques (it’s a small world) obliden per una vegada els seus antagonismes i opinen el mateix sobre aquest tema.