“Si analitzem quina regió és la més important per a Àustria i els austríacs, aquesta només pot ser els Balcans occidentals”, va afirmar Ursula Plassnik, ministra austríaca d’Afers Exteriors, sobre les seves prioritats en matèria de política exterior el passat mes d’abril en una entrevista al diari Kurier. Ja aleshores presumia que havia estat gràcies al seu treball que la Unió Europea no havia suspès del tot les converses amb Croàcia tot i produir-se l’escàndol del general Gotovina (el criminal de guerra que Europa exigeix a Croàcia que entregui al Tribunal de l’Haia). “Ho veig com una mostra de suport cap als nostres veïns. És una manifestació concreta de les nostres relacions de veïnatge. En aquesta regió, tenim una quantitat enorme de credibilitat i confiança com a país a la qual hem de fer justícia.”

Ara bé, no es tracta tan sols de credibilitat, confiança i sentiments forjats al llarg de la història, els motius pels quals Viena i Agram (Zagreb en austríac) mantenen una bona amistat. Les raons econòmiques també hi tenen molt a veure.

Inversor número u

El director del Banc Nacional d’Àustria, Peter Zöllner, va confirmar, durant la presentació de l’Informe sobre les inversions al món de l’Organització de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD), que va tenir lloc el passat setembre, l’important paper que té el país alpí a l’Europa central i sud-oriental. Àustria és l’inversor estranger més important a Croàcia i, també, a Eslovènia i Bulgària. L’any 2004, 220 milions d’euros van sortir d’Àustria cap a Croàcia. En total, Àustria ha invertit a Croàcia 2.100 milions d’euros durant el període comprès entre 1993 i 2003. L’economia austríaca representa una mica més del 30% de les inversions estrangeres al país balcànic. D’altra banda, les exportacions a les regions adriàtiques, antigament sota domini de l’imperi austrohongarès, van en la mateixa línia, ja que l’any 2003 van superar la barrera dels 1.000 milions d’euros. La defensa de les aspiracions croates d’entrar a la Unió Europea respon a clars motius econòmics per part d’Àustria. D’altra banda, com a agraïment al recolzament austríac a la candidatura de Zagreb, Àustria s’ha beneficiat d’una campanya publicitària gratuïta en els mitjans de comunicació croats, fet que beneficia clarament la seva posició en les relacions comercials amb els països de l’antic imperi austrohongarès.

Quant al turisme, Croàcia ha superat Turquia com a destinació turística. Si bé, durant la guerra dels Balcans, la regió d’Àsia Menor es va convertir en una destinació habitual per als estiuejants austríacs, actualment aquesta posició que ocupava Turquia ha perdut pes i no tan sols a causa del terrorisme. D’acord amb els càlculs de l’Institut de Recerca sobre el Turisme i l’Oci de Viena, Croàcia ocupa la tercera posició en la classificació de destinacions turístiques més freqüentades pels austríacs, darrere d’Itàlia i Grècia i desplaça, d’aquesta manera, Turquia que passa a ocupar la quarta posició.

Un gran mercat, encara que no per a Àustria

Si bé és cert que l’activitat exportadora austríaca a Turquia és activa, tot i l’actitud de la ministra d’Afers Exteriors, que ho és tot menys afortunada, també ho és que Turquia en el seu conjunt és molt menys important per a Àustria que Croàcia. Contràriament a Alemanya, Àustria no té una interdependència econòmica accentuada amb Turquia. Turquia i Finlàndia representen el mateix valor d’exportació per a Àustria i això que el volum d’exportacions a Turquia ha augmentat en els darrers anys passant de 620 milions d’euros l’any 2003 a 790 milions l’any 2004. Encara que des d’un punt de vista econòmic, ambdós països serien benvinguts a la Unió Europea, la ciutadania es pronuncia de manera escèptica al respecte. D’acord amb la darrera enquesta de l’Eurobaròmetre (en pdf), només el 10% dels austríacs és favorable a l’entrada de Turquia mentre que el país adriàtic compta amb un suport molt més ampli a Àustria. Prop d’un 45% dels austríacs és favorable a l’entrada de Croàcia a la Unió Europea.