Barcelona, novembre del 2005: és l’hora de fer el balanç per als 35 protagonistes dels acords EuroMed. El 1995, l’objectiu d’aquesta col·laboració innovadora, basada en els valors dels drets de l’home, de la pau i de la prosperitat, era tornar a equilibrar les condicions de l’intercanvi entre les ribes i contribuir en el desenvolupament dels països del sud. Reconeixia el lligam indefectible entre les ribes de la Mediterrània i tornava a portar al primer pla el paper geopolític i geocultural de l’espai mediterrani. Amb els Acords d’Oslo es va crear un marc polític que permetia a Israel inserir-se a la regió i als palestins afirmar la seva autonomia amb vista a la creació d’un estat palestí. Finalment, creava una aproximació bilateral, basant-se en els acords d’associació entre la UE i cada país amic: Algèria, Marroc, Tunísia, Egipte, l’Autoritat Nacional Palestina, Israel, el Líban, Jordània, Síria, Turquia – així com un pla multilateral, fundat sobre programes regionals.

Desil·lusions

Deu anys més tard, malgrat tot, el balanç no és positiu. En matèria de drets humans, d’Estat de dret i de democràcia, el programa EuroMed (PEM) no ha influït sobre els règims autoritaris de la regió. Els mecanismes de suspensió d’acords d’associació (art. 2) no han estat utilitzats per sancionar les violacions dels drets humans ni del dret internacional comeses per un país membre de l’acord. De la mateixa manera, la diferència entre els valors enunciats per Euromed i les polítiques realment posades en pràctica no han deixat de créixer, com il·lustra el cas de Tunísia. A més, la col·laboració ha estat ineficaç per aturar l’agreujament dramàtic de la situació de Palestina/Israel des de fa cinc anys, i tampoc no ha contribuït a resoldre altres conflictes regionals (per exemple, el Sàhara occidental). Actualment, la “seguretat” és més important que el concepte originari de “pau”.

L’estimulació de canvis econòmics i el desenvolupament de les infraestructures es poden portar al crèdit del PEM, així com, més recentment, han pres postures mediambientals més importants. Tanmateix, els efectes, que la zona de lliure intercanvi a mitjà termini ha tingut sobre els mercats interiors i l’ocupació dels països de la zona EuroMed, s’anuncien devastadors. La diferència de riquesa entre el nord i el sud ha crescut en comptes de reduir-se.

Per altra banda, el conjunt de canvis culturals i humans ha fracassat, degut a la manca de programes i de mitjans apropiats, però també per culpa de la política de seguretat a les fronteres d’Europa, marcada per la sospita i el tancament, veritables frens per a la mobilitat de persones. Pel que fa a la societat civil, des de la seva creació el programa EuroMed va proposar als actors no governamentals un lloc on trobar-se, establir lligams, treballar junts – el Fòrum civil Euromed,- sobre el qual els actors no governamentals no han tingut un veritable paper fins el 2003. Així, bastant sovint instrumentalitzat pels governs desconfiats, la societat civil va ser desposseïda durant molt de temps del paper efectiu que es considerava tenir en el procés.

El rol de la societat civil

Malgrat totes les seves febleses, el programa és irreemplaçable i indispensable, gràcies a la seva dimensió multilateral i regional. Més i tot, si tenim en compte la seva importància estratègica en una zona on els Estats Units construeix una nova zona d’influència. Des de fa dos anys, s’han portat a terme iniciatives significatives per donar-li finalment una credibilitat.

De fet, han nascut dues institucions: la Fundació Anna Lindh per al diàleg entre les cultures i l’Assemblea Parlamentària Euromediterrània. De manera significativa, ha aparegut un tercer actor: la Plataforma no governamental euromediterrània. Aquesta xarxa de xarxes de la societat civil es va constituir a finals del 2002 per reforçar la participació de la societat civil al PEM. La Plataforma va construir la seva legitimitat a partir d’una dinàmica d’auto-organització recolzada per un conjunt regional d’ONGs i de sindicats, com la Xarxa Euromed de drets l’home, i de xarxes locals no governamentals que ha impulsat. En dos anys, la xarxa ha reformat el Fòrum Civil EuroMed, de la qual ara n’és responsable, i va portar les instàncies del PEM per acceptar el principi de mecanismes de consulta permanents pel que fa a la seva autonomia.

Aquests signes no són suficients per proporcionar una euromediterrània que valgui. Les propostes de la presidència britànica a la Cimera de Barcelona estaran a l’altura de les expectatives? El procés de Barcelona és una eina per invertir-hi plenament. Organitzacions de la societat civil escollides, col·lectivitats locals, han de contribuir en una política que no només crea més estats sinó que afecta al nostre futur comú.