Després que la seva comissió tingués uns inicis moguts, Barroso ha establert amb fermesa les seves credencials com a president de la Comissió. Amb nosaltres, l’exprimer ministre portuguès parla de la importància de l’ajuda europea per a la integració de nous Estats membre i les esperances per a una Europa política.

El fet que un portuguès sigui president de la Comissió europea ha estat important per al paper actual de Portugal a la UE?

La presidència de la Comissió és una de les posicions internacionals més importants i no cal que remarqui com n’és d’important per al meu país. Podríem dir el mateix de qualsevol Estat membre, però és clar que és més important per a un país petit com el meu. Des de 1958, la Comissió ha tingut deu presidents: dos italians, dos francesos, dos de Luxemburg, un alemany, un anglès, un holandès i un belga. És la primera vegada que se li encarrega aquesta tasca a un portuguès i és la segona vegada que el president no és d’un dels països fundadors de la UE. Tanmateix, com a president de la Comissió, no represento només els interessos dels portuguesos. Sóc del parer que cal tenir una Europa políticament forta. El lliure mercat és necessari per la nostra competitivitat econòmica, però no només això. També necessitem institucions fortes que assegurin la solidaritat entre els rics i els pobres. Aquest és el missatge que va llençar el darrer Consell Europeu del 17 de desembre (quan es va arribar a un acord sobre el pressupost de la UE).

Portugal ha recorregut un llarg camí des de la seva adhesió el 1986. Com el va afectar aquesta adhesió?

L’adhesió de Portugal a la UE va ser la culminació dels desenvolupaments que van començar amb la Revolució dels Clavells de 1974. El 25 d’abril d’aquell any Portugal va acabar amb el règim dictatorial, però va necessitar dotze anys més per a poder esdevenir membre de ple dret de la Comunitat Europea; una comunitat basada en la llibertat, la democràcia i la solidaritat. Jo era membre del govern en aquella època, i suposo que et deus imaginar què feliç que era aquell dia.

S’han complert les esperances dels portuguesos des que formen part de la UE?

Avui Portugal és una democràcia, integrada plenament en la UE i, gràcies a la solidaritat europea, la situació econòmica no es pot comparar amb la que teníem el 1986. És just que digui que sí, que la majoria de les nostres esperances s’han complert. L’establiment d’un sistema democràtic tant a Portugal com a l’Estat espanyol, i el creixement de la prosperitat i les condicions socials dels ciutadans fins a nivells similars als dels altres països de la UE són els èxits més significatius. Quan ara em miro el meu país i el comparo amb el de fa vint anys no tinc cap dubte que la integració ha estat un èxit. Deixeu-me només que us doni una dada per justificar-ho: l’ajuda rebuda dels fons estructurals va fer que el PIB de Portugal passés del 53% respecte la mitjana europea el 1985 fins al 72% l’any 2004.

La manera com es van integrar Portugal i Espanya és la que haurien de seguir els nous Estats membre potencials?

Encara falta molt camí per fer perquè hi hagi un desenllaç favorable. Tanmateix, la situació d’Espanya i Portugal fa vint anys no és comparable a la situació actual dels futurs Estats membre. Cal dir que la situació de la UE i del món ha canviat molt. El repte d’integrar deu Estats membre el 2004 era, tant en termes polítics com econòmics, molt més important que quan Espanya i Portugal es van integrar. És una característica de la integració europea: aplicar el mateix model per a tots els casos no sempre funciona i cal anar amb peus de plom i tenir en compte la diversitat política, econòmica i cultural dels països europeus.

Què creu que han aportat Espanya i Portugal a la UE?

Tant Espanya com Portugal han participat activament en el procés d’integració europea. El fet que hi hagi un espanyol o un portuguès al capdavant d’alguna de les tres institucions europees – el Consell, el Parlament i la Comissió– és la prova del compromís dels dos països. I no hauríem d’oblidar que Espanya va ser el primer país que va votar l’esborrany de Constitució europea, amb una majoria aclaparadora a favor del sí. Els dos països han tingut certa influència en els assumptes europeus. Les seves llengües són de les més parlades al món. En un moment en què la UE intenta fer sentir la seva veu a nivell internacional, Portugal i Espanya han aportat un pont d’unió entre la UE i Amèrica, Àfrica, l’Orient Mitjà i Àsia.

És més, les reformes econòmiques a Espanya i Portugal des de 1986 no només han beneficiat els seus ciutadans – també han ajudat a incrementar la riquesa de la Unió. Fa vint anys els dos països eren un 30% més pobres que els seus veïns europeus i per això rebien una quantitat important dels fons de la UE d’acord amb les polítiques de cohesió. Aquests diners han estat ben administrats i els dos països han aconseguit arribar a la mitjana europea, o com a mínim s’hi han apropat, en alguns casos. En pocs anys, Espanya arribarà a ser un contribuïdor net de la UE – això vol dir que donarà més diners dels que rebrà. Això ajudarà els països que ho necessitin a desenvolupar-se que, al mateix temps, ajudaran altres països. Això, per mi, és un molt bon exemple de solidaritat europea.