Pensen que el low cost, el baix cost en anglès, és una filosofia de vida i una necessitat, i el seu comportament en quant al consum és molt sensible als preus, que es consideren indicadors de qualitat en escasses ocasions. Aquest és el retrat robot dels joves europeus del s.XXI: tenen entre 20 i 30 anys i una disponibilitat econòmica limitada, ja siguin estudiants o joves que, malgrat tenir sovint una alta qualificació, tarden anys a trobar una feina no precària. La causa de tot això: l’estancament econòmic que afecta a la pràctica totalitat del continent europeu i que genera taxes de desocupació juvenil que en alguns països arriben fins i tot a voltar el 20%. Generació precarietat és el nom que donava cafè Babel a aquesta generació en un recent dossier: pocs diners i incerts, però moltes ganes de viure Europa.

Una cosa bona ho és per sempre?

Per això el preu esdevé una variable crucial. Però quin és el preu adient per als nostres joves europeus? Com són de price sensitive (és a dir, sensibles al nivell de preus) en una escala d’1 a 5? Decididament ho són; així ho han rebel•lat els joves als quals hem entrevistat arreu d’Europa, evidenciant que la propensió expressada depèn en qualsevol cas del producte que tenen intenció de comprar. Per als aliments, per exemple, no es té en compte la despesa; diuen com un cor: “prefereixo pagar més perquè la qualitat dels aliments que menjo serà més alta”, segons Miriam, una estudiant de Barcelona. D’aquesta opinió se’n fa ressò Rahel, de Berlín, que es declara “disposada a comprar productes biològics” mentre la seva economia li ho permeti. “Són productes molt cars”, explica, “però, per la fruita i la verdura, val la pena perquè així tens la certesa que no estàs comprant organismes genèticament manipulats”.

Pel que fa a la roba i el calçat, en canvi, els joves europeus es divideixen: n’hi ha alguns, com la Judit de Budapest, que creuen que un parell de sabates o unes ulleres a bon preu fan que la sensibilitat al nivell de preus es redueixi. I hi ha opinions diferents, com la de la Vanessa, que quan està d’humor se’n va de botigues i compra sobretot roba: “llavors surt el meu costat americà”, confessa aquesta francesa americana trasplantada a Brussel•les. En aquest cas, la serotonina guanya i la variable preu s’esvaeix.

Tot i així, cap dels entrevistats es declara favorable a la compra de vestits de marques de luxe: si el preu, de fet, reflecteix mitjanament la qualitat d’un bé, tots estan d’acord en afirmar que algunes marques tenen preus més alts perquè són més cool, perquè estan més de moda, i no pas perquè ofereixin una millor qualitat. I és precisament en els vestits i en l’electrònica on es gasten més diners en època de rebaixes, al gener i al juliol.

Baix cost + grans xifres = més Europa

Passem ara als sectors en els quals el preu marca una diferència i influència notablement en la sensibilitat de l’eurogeneració, la primera generació que viu l’Europa dia a dia, en part gràcies al baix cost. Els vols a baix preu, els establiments de descompte, els mitjans de comunicació a molt baix preu i el comerç virtual (sobretot per compres en el sector tecnològic) són els factors clau segons els entrevistats. Permeten, de fet, assolir una relació qualitat-preu òptima tant en els plaers “ordinaris” (alimentació, comunicació, escoltar música i gaudir d’una pel•lícula) com en els “extraordinaris”, fent que aquests darrers esdevinguin una mica menys prohibitius.

L’exemple més significatiu són els trajectes en avió, que han motivat una revolució en l’estil de vida. Els joves europeus, al contrari que els seus pares, es poden permetre vols més freqüents i internacionals, gràcies a l’aparició de les companyies aèries de baix cost. Una de les característiques d’aquestes companyies és que es concentren en la dimensió europea més que en la nacional. “Però quanta Europa has recorregut!” em va dir la meva mare en tornar del meu enèsim viatge “made in Ryanair”, una companyia aèria que ha comptabilitzat més de 28 milions de passatgers des de l’abril del 2004 fins l’abril del 2005.

Els altres noms d’aquesta revolució que conjuga baixos costos i més Europa són Skype, Msn Messenger i Google Talk, que ofereixen solucions tant de missatgeria instantània com de Voip, la telefonia a través d’Internet que arriba a escala intercontinental. El cost? Només el que val la connexió a la xarxa. L’abast d’aquests canvis es preveu immens: només Skype, recentment adquirit per eBay, ja té 55 milions d’usuaris al món i es preveu que l’any 2010 hi hagi uns 197 milions d’usuaris del protocol Voip.

En el futur, l’evolució podria ser realment sorprenent: es podrien fer cursos d’idiomes amb parlants nadius, restant cadascú al seu país, com ja fan la Linda, una estudiant de Budapest, i la Sara, llicenciada en Ciències Polítiques de Roma. Un altre signe d’internacionalitat són també els productes dels establiments de descompte, que tenen una bona relació qualitat-preu, fet que aprecien també els joves europeus com la Miriam i la Rahel, que prioritzen la qualitat en els productes alimentaris. Per exemple, la pasta de marca Lidl, en venda a la cadena homònima, es produeix a Itàlia, es comercialitza a tot Europa i és d’una qualitat excel•lent, com tothom reconeix.

El low cost pot ser una necessitat o una filosofia: els joves prefereixen dedicar els seus modestos pressupostos a una qualitat de vida que passa per una qualitat real dels béns i dels serveis que adquireixen, el preu dels quals esdevé una variable que es valora críticament, ja que sovint només és un reflex d’un avantatge fictici. És precisament per a l’intercanvi d’informació i de suggeriments sobre les ofertes més avantatjoses que apareixen contínuament noves comunitats on-line; un exemple simpàtic n’és el portal italià Zingarate.com, que juga amb el low cost de format europeu. Això ja s’ha tornat un fenomen de costums. I el futur? El baix cost s’aplicarà a molts altres sectors, que voldrà dir més Europa per a tots.

Han col•laborat: Judit Járadi des de Budapest, Vanessa Witkowski des de Brussel•les, Rahel Weingaertner des de Berlín, Míriam Rodríguez des de Barcelona i Letizia Gambini des de Florència.