En el polèmic debat de la liberalització de l’agricultura portat a terme en l’Organització Mundial del Comerç (OMC), els països en vies de desenvolupament i nombroses organitzacions no governamentals critiquen la distorsió dels mercats mundials de productes agrícoles provocada pel proteccionisme de les grans potències desenvolupades: els Estats Units i la Unió Europea. En el cas concret europeu, les subvencions a l’exportació de la política agrícola comuna són acusades de fomentar un comerç injust. La solució passa per una major liberalització dels mercats agrícoles europeus? Taula rodona amb diversos actors relacionats amb el sector del desenvolupament a la recerca d’una PAC més respectuosa amb aquests països.

“Som els grans perdedors de la reforma”

El dia 24 de novembre, el Consell de Ministres de la Unió Europea anunciava una retallada en el preu subvencionat del sucre del 36% i una compensació del 64,2% de les pèrdues que pateixin els agricultors. La mesura no només tindrà efectes sobre el mercat europeu del sucre sinó que afectarà els països africans, caribenys i del pacífic (ACP) als quals la Unió Europea donava un accés privilegiat al mercat europeu des del 1975. A partir d’ara, hauran de competir amb productors de sucre de la talla de Brasil i Tailàndia. El mateix dia, el grup ACP publicava un comunicat (en pdf) en què titllava la mesura d’”ultratjant” i les promeses de compensació d’“insuficients”. L’embaixador del grup ACP-sucre i embaixador dels Estats caribenys orientals a la UE, el caribeny George Bullen, declarava que aquell dia seria un dia “negre per a la indústria sucrera” i que la decisió “enviava un missatge de ruïna als petits grangers que planten canyes de sucre.” Segons l’ACP, la comercialització del sucre representava una de les fonts principals d’ingressos d’aquest conjunt de països. Bullen recalcava que la mesura és “contràdictòria amb el compliment de desenvolupament del Mil·leni i de la Ronda de Doha”, reiterant el fet que “la UE no pot esperar el progrés de les negociacions a Hong Kong a expenses de l’ACP.”

En defensa de la sobiranía alimentària

Segons Paul Nicholson, coordinador europeu de la xarxa internacional agrària Via Campesina i membre del sindicat agrari basc EHNE, la liberalització total de l’agricultura significaria el “sacrifici” del sector econòmic rural. Nicholson defèn el “dret de la Unió Europea i de tots els governs del món a fer valer la seva pròpia sobirania alimentària”, és a dir, a regular el seu mercat agrícola i a satisfer les necessitats alimentàries dels seus ciutadans. “La política agrícola comuna europea no és dolenta per sí mateixa” recalca Nicholson “el que sí és negatiu i denunciem és el model agro-exportador amb el suport de subvencions a l’exportació de la UE.” Segons Vía Campesina, organització integrada per associacions camperoles de països desenvolupats i en desenvolupament, les pràctiques de dúmping en l’exportació de productes agrícoles produeixen greus efectes destructors en el teixit productiu agrícola familiar de tot el món. És, per això, que Via Campesina defèn que els països puguin protegir-se davant de les importacions a preus baixos d’altres països. Nicholson forma part de la delegació europea de Via Campesina que participarà als actes de protesta contra la celebració de la Cimera de l’OMC a Hong Kong.

“La Pac sí pero no la que tenim”

Per Gonzalo Fanjul, responsable d’investigacions d’Intermón Oxfam, “la protecció dels agricultors de la UE és necessària, però el que necessitem no és el que tenim.” En concret, segons Fanjul “la Política agrícola comuna és injusta” ja que fa un “mal repartiment de les subvencions, potencia l’explotació intensiva i va en contra del medi ambient.” Aquestes crítiques no són noves; l’organització no governamental Oxfam, de la qual Intermón en forma part, ha fet del comerç just el seu principal cavall de batalla des de la seva creació el 1995. Les pràctiques de la PAC, segons Fanjul, contribueixen al “robatori dels mercats agrícoles dels països en desenvolupament.” Per a Intermón Oxdam, la PAC “hauria de considerar el seu impacte sobre els països pobres i reorientar les ajudes al suport a les explotacions familiars i l’àmbit rural europeu, el desenvolupament sostenible ambiental de la producció agrària i la producció d’aliments sans i de qualitat.” En resum, una reformulació de la política agrària destinada a la lluita contra la pobresa dels agricultors dels països en desenvolupament.

Míriam Rodríguez ha col·laborat en l’elaboració d’aquest article des de Barcelona