Els pagesos europeu estan inquiets. S’aproxima la cimera de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Hong Kong on es debatrà el futur dels mercats agrícoles mundials i al camp arriben notícies sobre la proposta de la UE de reduir els aranzels i les subvencions directes als productes agrícoles. Aquestes mesures afectarien els més de 10 milions de camperols europeus que treballen les terres d’un 40% del territori de la Unió Europea. Si aquestes mesures tiressin endavant, accentuarien la profunda reforma de la Política Agrària comuna (PAC) aprovada el 2003 i centrada en tres punts: el pas del pagament per producció al subsidi per explotació, el condicionament dels pagaments als pagesos al compliment d’uns endurits estàndards de qualitat alimentària i mediambiental i la creació d’una nova política de desenvolupament rural.

Desintegració del món rural europeu?

Malgrat ser un gran potència productora de cereals, fruites i hortalisses, la UE és, al mateix temps el major importador mundial de productes agraris del Tercer Món. La competitivitat de grans productors agrícoles com el Brasil i el Marroc fa preveure grans dificultats al món rural. Com explica Juan Manuel Peiró, coordinador dels serveis tècnics de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), “en la liberalització de mercats, el problema és que només es competeix per preu, sense tenir en compte la qualitat o el valor afegit. Davant d’explotacions molt més barates a d’altres països, hi ha ben poca cosa a fer.”

La reducció de les subvencions a la producció també espanta els agricultors, que prevuen una progressiva “pèrdua del teixit agrari”, com opina José Luis de Miguel, responsable de política agrària de l’organització de pagesos més important d’Espanya, la COAG. La liberalització radical del mercat agrari “amenaça milers de llocs de treball” ens recorda Claude Soudé, cap del servei de polítiques agrícoles de la Féderation Nationale de Syndicats d’Exploitations Agricoles francesa (FNSEA). En un país com França, que s’emporta un 22% del pressupost de la PAC, un 15% de la població viu directa o indirecament de negocis relacionats amb l’agricultura segons calcula la FNSEA. Per a Soudé, la situació esdevindria “catastròfica per al món rural.”

Igualtat de condicions?

Un dels arguments que defensa l’OMC per liberalitzar el mercat agrari és reequilibrar la riquesa i donar sortida als productes dels països més pobres. Una explicació que no convenç la majoria dels agricultors europeus. Així ho expressa José Luis de Miguel: “aquestes mesures no ajuden a l’agricultura dels països pobres perquè els aboquen a produir sense les condicions i infrastructures necessàries.” Segons de Miguel, “ni les petites i mitjanes empreses del Nord ni els camperols del Sud es beneficiaran d’aquesta reforma. Els que si en sortiran beneficiats seran els agroexportadors i les multinacionals de distribució”. En un futur proper, existirà un “oligolopi europeu de 4 o 5 cadenes de supermercats que controlaran la producció” conclou Juan Manuel Peiró.

El fet que altres mercats no estiguin sotmesos a les obligacions de la Unió Europea provoca en els pagesos la sensació de jugar amb desavantatge. El pagament d’impostos, la Seguretat Social i el respecte a les normatives mediambientals són condicionants als quals estan sotmesos els agricultors europeus i que no tenen els de molts altres països. Per això, reclamen les mateixes regles del joc per a tots els jugadors.

Les cartes dels camperols europeus

Als agricultors i ramaders europeus els queda encara un as a la màniga per competir al lliure mercat: la qualitat que avala els seus productes, sotmesos a controls molt estrictes. En aquest sentit, Claude Soudé de la FNSEA adverteix: “sempre hi haurà qui ofereixi productes a més baix preu perquè no estan sotmesos a una normativa tan estricta. Sinó només cal mirar el mercat de la carn hormonada dels Estats Units”. Per això, reclamen la creació de normatives que valorin la qualitat de la seva producció i la diferenciïn d’altres productes potser més barats però que no han passat aquests controls.

Una altra de les reclamacions unànimes dels grangers europeus és la necessitat d’establir un preu mínim pels seus productes. Segons Albert Castelló, coordinador d’ASAJA Catalunya, als agricultors europeus els “han robat la llibertat” perquè no són ells els que decideixen el preu dels productes.

Però si el panorama general és de preocupació i por, la principal organització agricola italiana, la Coldiretti, opta per l’optimisme quan afirma que la PAC és una “bona oportunitat” per rellançar el Made in Italy de qualitat segons recollia el Giornale de Brescia. Albert Castelló acompanya aquest esperit positiu amb un esperit emprenedor: “ens hem d’arriscar a competir en el mercat internacional”. Mirant al futur i amb la perspectiva del creixement de la població mundial, Castelló pensa que el mercat agrari europeu no està “amenaçat per la liberalització.”