El terrorisme d’arrel islàmica no és l’únic que ha tacat de sang Europa. No hem d’oblidar les alarmes que arriben d’Irlanda del Nord des de fa més de quaranta anys per donar veu a exigències independentistes mitjançant matances que volen posar entrebancs al somni d’una Europa unida. I si bé últimament no sentim parlar gaire de l’IRA, això no vol dir que l’haguem de témer menys. De fet, durant aquest temps ha diversificat el seu mostrari.

IRA, Sinn Féin & company

L’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) és una de les formacions terroristes més antigues d’Europa. La seva lluita per la independència d’Irlanda del Nord es remunta als anys vint, tot i que no és fins a principis dels anys setanta que els atemptats ocupen les primeres planes dels diaris. El 28 de juliol d’aquest any, l’IRA va proclamar la fi de la lluita armada i el desarmament complet, després de set anys de duríssimes negociacions amb els governs de Londres i Dublín. Un procés de pau posat en marxa per l’anomenat Acord de Pau de Divendres Sant, firmat el 1998. Gràcies a aquest acord, l’Ulster va ser dotada d’organismes polítics semiautonòmics, com un executiu i un parlament locals, en els quals s’intenta posar pau entre la població catòlica i la protestant.

Aquests progressos tenen darrera el Sinn Féin (literalment Nosaltres Sols en gaèlic), l’antic braç polític de l’IRA, de la qual s’ha emancipat al cap de vint anys i finalment l’ha sotmesa a una relativa obediencia. Ara, dirigents del partit seuen al Parlament, ja sigui el de l’Ulster o el de Dublín. Aquest canvi en les relacions de força gira al voltant del seu ambigu líder, Gerry Adams, ex-membre de l’IRA (tot i que ell ho desmenteix) i al capdavant del Sinn Féin des de 1983. Actualment, Adams segueix treballant per a la independència i la unificació amb Irlanda però el seu objectiu queda lluny. Part dels catòlics nord-irlandesos no és hostil als lligams amb Londres i els protestants, òbviament, no canvien d’opinió.

La “Sicília sense sol” del Nord

Mentrestant, alguns sectors dels grups armats -l’IRA, però també els seus antagonistes protestants- s’han dedicat a activitats menys sanguinàries però igual d’innobles: blanqueig de diners, tràfic de drogues, robatoris, contraban, especulació immobiliària, homicidis, etc. El 2004 l’IRA va robar al Northern Bank de Belfast un botí de 38 milions d’euros, la xifra més alta que s’ha sostret mai d’una caixa forta europea. És una màfia cada cop més potent i fins s’ha arribat a definir l’Ulster com “una Sicília sense sol”. Qui en pateix les conseqüències, com en els temps de la lluita armada, és la majoria dels ciutadans protestants i catòlics, en contra del terrorisme des de fa temps.

I Gerry Adams? Les víctimes de la nova màfia l’acusen d’”encobrir” els crims de l’IRA, però ell continua descrivint els vells companys com idealistes esbojarrats, fet que revela una indulgència que s’acosta a la complicitat. Sord a les crítiques, encara vol més i demana als anglesos amnistia per als terroristes fugitius, després d’haver obtingut ja l’alliberament de nombrosos presoners. Segons ell, es tractaria d’un pas més cap a la pau, un discurs que no persuadeix els familiars de les víctimes. I, entretant, l’Ulster està a punt de fer un pas cap enrere: institucions paralitzades, desocupació que supera el 25%, il•legalitat, etc. Tot plegat, condicions que irriten la memòria i minen l’esperança. Enterrar la destral de guerra no serà gens fàcil.

Els “cosins” bascos: el cas d’ETA

Irlanda no és l’únic país europeu afectat pel terrorisme independentista. L’organització independentista europea tristament més famosa, juntament amb l’IRA, és ETA (Euskadi Ta Askatasuna, és a dir, Pàtria Basca i Llibertat), que des de 1958 s’ha cobrat més de 800 víctimes en nom de la independència de la “nació” basca, situada entre el nord d’Espanya i el sud de França. Normalment, actua atemptant contra dirigents polítics, però també ho alterna amb massacres de més envergadura, tècniques que recorden molt a les de l’IRA. La formació basca ha continuat la lluita, indiferent a qualsevol intent de pacte: des de l’amnistia proclamada després de la mort de Franco, fins a la concessió de més i més autonomia a la regió.

L’enllaç polític d’ETA, Batasuna, va ser declarat il•legal el 2002. Però el govern i la justícia espanyola encara continuen la lluita contra el braç armat encara actiu, que aquest darrer any ha fet explotar diversos artefactes.