Els Balcans canvien i és que, tot i estar dominats per una classe dirigent fruit d’un segle i mig de divisió, racisme, nacionalisme i nacionalcomunisme, els països danubians excomunistes estan deixant enrere una situació de disgregació política i social que ha durat massa temps. Al igual de Grècia, Espanya i Portugal, que en el seu moment es van alliberar de sagnants guerres civils i dictadures militars, aquests països també estan treballant durament per recuperar el progrés polític i social. Ja es comencen a observar millores que deixen entreveure un futur més democràtic i “social” per a aquests països de l’àrea balcànica.

Una minoria oprimida en el passat

Un dels països més interessants pel que fa a la situació dels csángó és Romania. Aquest país - ric en història, art i cultura i punt de trobada del món eslau, germànic, llatí, hongarès, turc i zíngar- ha optat per valorar la gran riquesa que posseeix la seva nació: la varietat del seu patrimoni humà.

A les rodalies de les ciutats de Iasi, Bako i Roman hi viu una minoria hongaresa de la Moldàvia romanesa, coneguda amb el nom de Csángó. Des del segle XIX, aquesta minoria és víctima d’una lenta i progressiva assimilació per part de la majoria romanesa, així com demostren les dades del cens oficial del govern romanès, El 1859 hi havia 37.825 hongaresos de 52.811 moldaus catòlics, el 1930 eren 23.894 de 109.953 i el 1992 eren 1.826 de 240.038. Fa 150 anys, les autoritats civils i religioses van declarar la guerra als hongaresos de Moldàvia (no va ser fins als anys cinquanta que el règim comunista va reconèixer al poble hongarès el dret d’emprar la pròpia llengua, també a l’escola).

Fins l’any 1989, els csángó romanien pràcticament desconeguts, tot i que el gran músic Béla Bartok va promoure’n l’estudi des de 1913. Fins l’any 2000, tothom qui es proclamés csángó o intentés defensar els drets de la seva gent era intimidat i perseguit per les autoritats civils i religioses. De fet, ja fa segles que els csángó intenten de manera pacífica lluitar pels seus propis drets. No obstant això, fins fa una dècada la seva gent no estava suficientment escolaritzada i preparada per afrontar els sofisticats paranys de la repressió del govern. A partir del 2000, els csángó han sortit d’aquest aïllament secular i han anat guanyant cada cop més simpatitzants.

L’any 2001, el Consell d’Europa va aprovar una recomanació, la número 1521, adreçada al govern romanès i a la Santa Seu, en defensa de la Csango minority culture a Romania. Des d’aleshores les autoritats romaneses (malauradament les de la Santa Seu no) han hagut de canviar d’actitud vers els csángó, que actualment tenen el dret de rebre l’escolarització en hongarès en algunes escoles de primària. Però les discriminacions encara continuen, com ho demostra la recent denúncia a la Comissió Nacional del govern romanès per les discriminacions del bisbe de Iasi que no garanteix als csángó el dret – també sancionat pels cànons del Concili Vaticà II- de celebrar els serveis litúrgics en hongarès. Malgrat tot, Romania i l’Europa danubiana ja estan en camí per entrar a formar part activa de la Unió Europea dels pobles. De fet, Europa necessita la minoria hongaresa dels csángó de Moldàvia. Va ser en aquesta part del continent on el 1466 es va escriure la primera Bíblia en hongarès; va ser aquí on van trobar refugi els protestants perseguits de tot Europa; va ser entre aquesta gent on el gran etnòleg Lük Gábor va fundar una associació per a l’amistat romano-hongaresa.