Després d’haver superat el seu desengany alimentari i d’haver aprés la lliçó, Brussel·les ha decretat una autèntica política de gastronomia europea, de la granja al plat. Bon profit!

En una enquesta que la Comissió Europea va fer l’any 2002 se’ns informava que el 90% dels 16.041 europeus enquestats volien que la Política Agrària Comuna (PAC) garantís la producció d’aliments saludables i gustosos… Aquestes exigències dels ciutadans europeus van acompanyades d’una petita revolució del consum i del rendiment dels terrenys: s’ha de donar prioritat als conreus extensius, repoblar les superfícies agrícoles i promoure l’agricultura biològica. No cal produir a l’engròs: val més produir de manera eficaç i sostenible! Avui dia, aconseguir la sostenibilitat de l’agricultura i la traçabilitat o origen dels productes va estretament lligat amb aconseguir el benestar dels animals i la seguretat dels consumidors, dos conceptes que s’han convertit en l’aspecte bàsic de tot aliment de qualitat. Amb la fi de l’explotació intensiva dels conreus, l’agricultura, d’una banda, es nega a empobrir la terra i nosaltres, de l’altra, ens sentim forçats a saber d’on arriben exactament els productes que ingerim.

La teca etiquetada

Per tal que els consumidors ens puguem ubicar, els prestatges dels nostres supermercats s’ompliran a partir d’ara de tirallongues d’etiquetes amb noms cada cop més impronunciables. Entre d’altres, hi trobarem les etiquetes DOP (Denominació d’Origen Protegida), IGP (Indicació Geogràfica Protegida) i ETG (Especialitat Tradicional Garantida), que serviran per protegir aquells aliments fàcils de plagiar amb succedanis dubtosos i per permetre que els consumidors puguem distingir entre aliments que, a primer cop d’ull, són molt semblants. Ja no ens haurem de preguntar si es tracta d’un vertader Freixeneda de Cabra o d’una falsa imitació de Matarranya. Ara, hi ha tot un ventall de productes etiquetats. I, tots ells protegits per llei, ens fan venir salivera als europeus.

Els productes procedents de l’agricultura biològica no s’han quedat enrere; des del mes de març del 2000 incorporen un petit logotip de color verd. Com a mínim el 95% dels ingredients dels productes que inclouen l’etiqueta d’”agricultura biològica” s’han d’haver fabricat seguint el procediment anomenat “biològic” i han d’haver superat una inspecció oficial. Es tracta d’un camí ple de dificultats per a aquells que han de donar de menjar als burgesos alternatius de ciutat que es volen sentir prop del camp i que defugen els productes transgènics. Aquests últims productes també han d’incorporar una etiqueta que els identifiqui. No es pot córrer cap risc: les lleis i els alts directius són els amos del mercat i, si per fabricar un aliment s’han utilitzat productes transgènics, cal especificar-ho a l’etiqueta. El consumidor té dret a poder triar què vol menjar de manera conscient.

Etiquetatge intensiu

També s’intenta orientar el consumidor amb necessitats alimentàries especials. Hi ha productes que indiquen si contenen sal, sucre afegit, edulcorant, o d’altres informacions necessàries per tal que tots aquells que tinguin diabetis, colesterol, problemes de tensió arterial o que vulguin cuidar la seva línia puguin ingerir-los sense cap por. A més, la Comissió Europea preveu crear logotips per etiquetar les aigües minerals, el menjar per a nens, els aliments per a dietètics, per a esportistes, per a dones embarassades o per a persones que segueixen règims o que tenen alguna al·lèrgia.

Sembla que a l’hora de llegir una etiqueta alimentària haurem de tenir coneixements de química, de nutrició, d’agricultura i de dret. És el preu que hem de pagar per tal de sentir-nos segurs.