Des de la seva creació l’any 1994, tot han estat problemes per a l’Autoritat Palestina. Amb aquesta nova missió, la UE finalment ha anat més enllà de l’ajuda econòmica i ha enviat una missió policial que ajudarà a formar la policia de Palestina, coordinant la cooperació de la policia europea amb el govern palestí i assessorant-lo en matèria de justícia criminal.

Sempre pensant en positiu

Per als palestins, aquestes podrien ser bones notícies. La UE encara és el donant econòmic més important dels palestins, però aquesta missió és una prova de la bona voluntat de la UE per jugar un paper seriós i de la seva disposició per tenir una responsabilitat directa en el Procés de Pau i en l’establiment d’una Autoritat Palestina més forta. Això, per la seva part, el convertiria en un soci més estable i capaç de negociar una pau duradora amb Israel. Tot això és molt més important ara que Ariel Sharon, el primer ministre israelià de 77 anys, ha quedat incapacitat després de patir un atac de cor, i que el diputat del Parlament Ehud Olmert hagi assumit el poder.

Pel que fa a Europa, la missió de la policia, que comprèn 33 membres de la policia desarmats, és un altre exemple d’una missió civil en el marc de la Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD). L’establiment de la PESD l’any 1999 era temuda per molts com una nova direcció militar de la política exterior de la Unió Europea. Com a tal, aquesta nova missió civil il•lustra el fet que els polítics de la UE prenen en consideració la importància de l’aspecte civil de la gestió de crisis.

No diguis blat…

La UE, però, és ben conscient que dins aquest entorn complex, el fracàs d’aquesta missió minaria la credibilitat de la UE com un actor global i regional. Això explica perquè els objectius proposats per a la missió són relativament modestos i basats en les experiències ja adquirides en altres missions de policia de la UE, com per exemple a Bòsnia i Herzegovina.

Com demostren els objectius establerts per a missions civils de la PESD com EUPOL-COPPS, la UE concentra esforços en les institucions: la policia, el principi de dret, l’administració civil i la protecció civil. Mentre que aquestes missions són importants, ja que són la base per a l’existència d’un estat pacífic i legítim, la tasca de crear ponts entre les comunitats o de reintegrar els antics combatents es delega a les ONGs. La delegació d’aquesta tasca no és un problema en si, però redueix la responsabilitat de la UE en aquestes àrees de treball que fàcilment poden ser oblidades en les línies pressupostàries i en les declaracions de la UE.

Com a tal, EUPOL-COPPS és també un exemple dels límits del paper europeu a l’estranger, ja que no s’immiscirà en les arrels del conflicte palestino-israelià. Més que concentrar-se tan sols en conflictes de prevenció o gestió de crisis, la UE hauria de concentrar-se en “la transformació del conflicte”, l’opció adoptada per moltes ONGs. En altres paraules, més que simplement eliminar o controlar el conflicte ha de reconèixer i treballar amb la seva natura dialèctica i actuar amb la societat civil per evitar les escalades de violència.