Squealer, un porc tan persuasiu que els altres animals deien que podia girar-ho tot de cap a peus, va pujar a l’escenari, va parar per agafar aire i va treure la suor de la seva cara grassoneta. Després es va adreçar als altres animals que es trobaven reunits a l’estable:

Estimats companys malaltissos! Tots teniu present quina càrrega ens representa el nostre líder i nosaltres, els seus amics porquets humils, haver assumit la responsabilitat d’actuar com humans per descobrir tantes coses com puguem sobre ells i finalment destruir-los per bé de tots. Però aquest sacrifici ha tingut èxit parcial obtenint el suport d’alguns activistes del dret animal. Ara bé, encara que són obertament a favor dels animals, no són prou antihumans. Per culpa d’aquests el nostre objectiu final d’aniquilar la humanitat no el podrem aconseguir.

S’ha decidit que la millor manera de fer sotmetre el món sota la nostra ideologia política d’”animalisme” és expandir-lo com una epidèmia. Els homes han de veure’l com una causa per a la qual val la pena morir, només així tractaran els animals i els drets animals més seriosament.

Recordem les paraules del vell comandant: “l’home és el nostre únic enemic. Farem fora l’home de l’escenari. Només així desapareixerà la causa de la fam i no ens explotaran mai més.” Aquest ha estat el cas durant segles però, durant les últimes dècades, les condicions han anat empitjorant molt per als amics animals de la Terra. Ens tornem bojos a les gàbies, les fàbriques i els laboratoris atapeïts, morim amb dolor, enverinats per la crema de bellesa o per l’alimentació tractada genèticament, només perquè els homes s’assegurin que no es facin mal amb aquests productes.

Aus de tot el món! Ha arribat l’hora en què haureu de demostrar la vostra lleialtat a aquesta granja i al nostre líder, el camarada Napoleó. Les vaques boges no van funcionar tal com vam planejar i, per tant, la revolta contra el món us cau a sobre. Esteu preparats per morir per aquest somni comú de tots nosaltres? La influença aviària, que passarà a la història com a grip aviària, nomenada d’aquesta manera per honrar el seu gran portador, assegurarà que la nostra revolta sigui estesa a tots els països i a totes les granges d’arreu del món, i també assegurarà que la humanitat desaparegui aviat i que el domini dels animals duri per sempre.

El 1997, vam aconseguir transmetre-la per primera vegada als homes i, des de llavors, més de la meitat dels infectats han mort. Si el virus es transforma en una prova de mort i esclata una pandèmia, podem comptar amb la mort de milions d’humans. No és meravellós això? I si els homes ens maten, ens venen i ens consumeixen fins i tot després de l’aparició del símptoma, el nombre pot augmentar encara més.

Que per què us demanem aquest favor a vosaltres, les aus? Bé, estols migratoris, encara se us encarrega la tasca de ser missatgers i repartidor de propagandes, i els vostres viatges poden transmetre fàcilment la malaltia a altres ocells. Coloms, podeu volar a qualsevol plaça que vulgueu, tireu avall la vostra femta infectada i els veureu rient i dient que han tingut sort. Galls i indiots, molta gent prefereix la vostra carn abans que la de vedella perquè la considera més saludable. Per als humans no hi ha res més valuós que la seva pròpia salut.

Tots sabeu que els set manaments de l’”animalisme” dicten que cap animal no pot matar un altre animal, i que tots els animals són iguals. Però, a vosaltres, se us ha concedit l’honor de sacrificar les vostres vides efímeres per una causa magnànima. I, a pesar que acceptar la missió significa d’alguna manera la mort, assumiu-ho amb dignitat. Els homes són els nostres objectius i, quan hi estigueu a prop, assegureu-vos de matar-ne tants com pugueu.

Pòstumament, se us concedirà el títol d’“Animals Herois” de segona classe, la vostra família se sentirà orgullosa de vosaltres. No heu de tenir por de la mort, la Muntanya de Sucre, aquella terra alegre on descansarem nosaltres, els pobres animals, per sempre, amb la qual cosa ja no haurem de treballar més, us espera. Allà cada dia és diumenge, hi ha camps de trèvol permanents, i hi creixen pastissos de llinosa i terrossos de sucre a l’hort.

Endavant companys! Voleu ben alts i esteneu la grip! Que morin els humans! Llarga vida a la granja d’animals!