Primer van venir les “vaques boges”. Si la malaltia es va propagar a Europa és perquè una part de les farines animals (compostes de carcanades d’animals morts contaminats) fabricades al Regne Unit es van exportar, en un moment en què ningú no sospitava encara la seva nocivitat.

La psicosi de les vaques boges

El 1996, Londres anuncia que “la tremolor del xai” és susceptible de ser transmesa a l’home amb el nom de malaltia de Creutzfeld-Jakob. La malaltia, anomenada també encefalopatia espongiforme bovina (ESB), es caracteritza per una degeneració progressiva del cervell, ocasionant problemes de comportament i disfuncions motrius. La notícia s’escampa com la pólvora i té repercussions immediates, engendrant una vertadera psicosis entre els consumidors. La pressió política és tal que la UE no té cap altra opció que acceptar la confiscació de la carn bovina britànica el març de 1996, opció que havia rebutjat fins aleshores per raons econòmiques. La mesura sembla tardana: l’epizoòtia, que es va iniciar el 1985 al Regne Unit, va arribar al seu punt àlgid entre 1990 i 1994. La confiscació sobre els productes del Regne Unit no s’aixecarà fins l’any 1999, i a França l’any 2002.

Confiscació de la vedella amb hormones

Des de 1988, els europeus diuen “no”

a la vedella americana amb hormones, en nom del sacrosant “principi de precaució”, que argumenta el fet que els riscs d’un lligam entre la carn tractada amb hormones i algunes malalties, especialment el càncer, no han estat mai rebutjades. Davant la prohibició europea d’importar la vedella tractada amb esteroides i altres hormones de creixement, els americans van presentar un recurs i van prendre represàlies comercials autoritzades el 1999 per l’OMC i encara en vigor.

El chickengate

El 1999, alguns països, entre els quals hi ha Bèlgica i França, es van veure afectats per l’assumpte de les aus alimentades amb aliments industrials contaminats. Els governs es van haver d’enfrontar al belgian chickengate o “pollastre amb dioxina”. El perill, aquesta vegada, va entrar a través dels “greixos animals”, que formen part de la fabricació d’aliments per al bestiar, contaminats per una important quantitat d’oli que conté la dioxina, una substància tòxica. Aus, porcs, mantega, ous i llet es van retirar del mercat a Bèlgica. A partir de llavors, les crítiques contra la cria industrial de pollastres a baix preu es van multiplicar. Els escàndols ultra-mediatitzats de la Coca-cola contaminada i del formatge camembert “Le Petit” amb listeriosi completen la taula d’aquesta paranoia alimentària de finals de segle.

De la febre aftosa a la pesta porcina

Nou brot l’any 2001, una epizoòtia de febre aftosa que provenia d’Àsia afecta les granges del Regne Unit, d’Irlanda, de França i dels Països Baixos. La Comissió europea pren mesures dràstiques per impedir la propagació del virus i ordena l’exterminació de 4 milions de bovins. Alguns mesos més tard, l’any 2002, la pesta porcina preocupa Alemanya, França i Luxemburg. Els motius, com per exemple amb la febre aftosa, són essencialment econòmics perquè la malaltia no presenta cap perill per a l’home. Vigilància de fronteres, activació del dispositiu d’alerta, aïllament de les cases, exterminació dels animals i després la desinfecció rigorosa, altre cop, “el mètode UE” demostra les seves capacitats: la crisi està controlada.

A fons contra la grip aviària

El pànic torna ara als supermercats. La raó? La grip aviària és aquí. Des del 2003, el virus hauria produït una seixantena de morts a Àsia oriental i s’haurien matat milions d’aus. El risc que aparegui una pandèmia en els humans va lligat a la mutació del virus de la grip aviària amb el contacte amb el de la grip humana, creant així un gen desconegut. Europa aguanta la respiració, mentre es descobreixen diversos brots a Romania, Bulgària i Rússia. A Turquia, tres persones van morir aquest gener per la forma humana d’aquesta grip aviària. La UE, després d’haver superat crisis anteriors, s’ha esforçat a aplicar mesures preventives. Però fins quan?