Els estils de vida a Europa estan evolucionant i la població té tendència a augmentar i a envellir. Com repercuteixen aquests canvis en la nostra alimentació? Una població mundial creixent demana una major producció d’aliments a Europa, però també a la resta del món.

400 milions d’euros per a la investigació

La Comissió Europea vol fer front a aquest repte i trobar alhora un nou equilibri entre la indústria i el medi ambient. Per això s’ha marcat l’objectiu de promoure una indústria més sostenible i respectuosa amb l’entorn, que té la vista posada en els immensos avenços en el camp de la biotecnologia. Pagesos, productors d’aliments i altres sectors de la indústria que conreen, produeixen o utilitzen recursos biològics (animals, plantes, microorganismes), hauran de comercialitzar productes sostenibles i competitius.

Per fer realitat aquest objectiu, la Comissió Europea ha desenvolupat el projecte “Aliments per a la Vida” on participen investigadors, empresaris i diversos grups de pressió de la indústria alimentària. La seva missió és unir esforços i col·laborar perquè a curt termini puguem gaudir de “nous” aliments. A més, el 7è Programa Marc d’Investigació de la UE inclou l’apartat “Aliments, agricultura i biotecnologia”. Així, la UE vol prendre part activa en la competència mundial del mercat d’aliments transgènics. Mentre que a Estats Units les companyies biotecnològiques inverteixen anualment 650 milions d’euros en investigació i desenvolupament, a Europa aquesta xifra només és de 400 milions d’euros.

La bioindústria se cimenta en els grans avenços en el camp de la biotecnologia, que té un paper fonamental en la indústria alimentària i obre el camí per a noves aplicacions en l’agricultura i la producció d’aliments. També pot evitar que es produeixin pèrdues notables en les collites sotmeses a canvis ambientals.

Les granges del futur esdevindran empreses equipades amb la més moderna biotecnologia, que en comptes de camps de cultiu tindran únicament plantes de producció? Ja avui dia hi ha molts productes transgènics, com ara llet, carn, fruita i verdura, als supermercats europeus. Però continuem sense saber què menjarem el dia de demà…

Menjar funcional

La investigació de l’estructura del genoma humà, així com la funció i combinació dels seus gens, ha fet grans progessos els darrers anys. Avui dia es pot entendre millor la influència que poden tenir els components dels aliments pel que fa a les seves molècules. D’aquesta manera en el futur es podran produir aliments fets “a mida” que contribueixin a prevenir malalties i a reduir els riscos per a la salut.

També és possible que apareguin aliments, amb “funcions” determinades, l’anomenat “menjar funcional”. Aquests aliments s’adaptaran al nostre estil de vida, tindran més capacitat de conservació i ens proporcionaran una alimentació més sana i equilibrada. Igualment, es considera la possibilitat que la fruita i la verdura puguin en el futur incloure una aportació extra de vitamines i nutrients. L’anàlisi del genoma de les plantes ja ha permès transformar genèticament el blat i augmentar-ne el contingut en proteïnes.

Actualment hi ha molts altres projectes d’èxit en marxa en laboratoris europeus, que pretenen produir plantes a partir de còpies o addicions del genoma original. Les anomenades “plantes transgèniques” tenen característiques especials com ara la producció de fructan en remolatxes o la de patates amb alts nivells de lisina, un aminoàcid essencial per als éssers humans. També s’està desenvolupant la possibilitat de produir els anticossos necessaris per a la prevenció de determinades malalties.

La investigació en el camp del genoma de les plantes serveix també per incrementar les collites. Tot apujant la capacitat de resistència natural de les plantes o dels animals, és possible reduir l’ús de pesticides o d’adobs. D’altra banda, aquestes noves tecnologies poden contribuir a millorar la collita, la conservació i el processament del blat, així com reduir les enormes despeses que es generen durant aquestes fases de producció.

A més, aquestes investigacions permeten l’accés a més varietat de plantes conreables.

Així, el consumidor podrà gaudir d’una àmplia oferta d’aliments fins ara desconeguts pel seu paladar. Una cosa és clara: el futur obrirà nous horitzons de sabors i aliments.