Lech Walesa, Anna Walentynowicz, Andrzej Gwiazda, Karol Modzelewski, Zbigniew Bujak i Tadeusz Mazowiecki foren les icones de Solidarnosc (Solidaritat), el primer sindicat independent dels països del bloc oriental sorgit de les vagues generals que tingueren lloc durant el mes d’agost de l’any 1980 a les drassanes de Gdansk, a Polònia. Uns noms comuns i estimats per tothom, que van contribuir a la caiguda del règim comunista, van iniciar el procés de democratització del país i van oferir una esperança als ciutadans polonesos: l’esperança d’un “futur millor”. Tot i que les seves biografies difereixen les unes de les altres i a vegades els seus camins s’oposen, els antics membres de Solidaritat tenen quelcom en comú: la democràcia per la qual van lluitar amb tanta tenacitat no sembla haver satisfet les seves expectatives. Els membres d’aquest sindicat adoptaren diferents trajectòries a partir dels anys 90. Alguns van romandre en l’escena política en un rang més o menys important i encara són influents; la resta s’han retirat definitivament de la vida pública.

Política, universitat o cinema?

Lech Walesa, el personatge més cèlebre i Premi Nobel de la Pau l’any 1983, fou el primer president polonès elegit en unes eleccions lliures l’any 1990. Més tard, la seva derrota en les eleccions presidencials del 1995 i del 2000, davant del candidat postcomunista Aleksander Kwaniewski evidencià que Lech Walesa, que fou un ídol de la societat polonesa a principis del anys noranta, havia perdut la confiança dels seus compatriotes degut principalment al seu conservadorisme moral i a l’important que tenia l’església catòlica dins la vida política. Aquells qui en el passat li haguessin “confiat la vida”, en l’actualitat prefereixen que Walesa es limiti a un paper de comentador de la vida pública.

Tadeusz Mazowiecki, un dels principals consellers de Walesa, coautor dels estatuts de Solidaritat – el primer cap de govern no comunista– també va anar perdent any rere any el recolzament i la confiança dels ciutadans polonesos. Després de trencar les relacions amb Lech Walesa, la seva carrera va agafar una envergadura internacional quan fou nombrat delegat especial de la ONU per als Drets Humans a l’ex Iugoslàvia. Actualment és el president d’honor del partit de centre dreta de la Unió per la Llibertat (UW).

Zbigniew Bujak es troba en la mateixa situació. Antic dirigent de Solidarnosc a la regió de Mazowsze (centre de Polònia, Varsòvia inclosa) i heroi de la resistència clandestina durant la llei marcial dels anys vuitanta, fou diputat al Parlament polonès des del 1989 fins al 1997. Al principi va ser molt popular però a les eleccions municipals del 2002 va obtenir tan sols un 3% dels vots. Actualment, Bujak, així com Walesa, té un paper d’observador de la turbulenta vida política nacional.

Karol Modzelewski, portaveu de Solidaritat i posteriorment senador a partir de la primera legislatura democràtica, es retirà molt aviat de l’esfera pública per a dedicar-se a la seva carrera universitària. A dia d’avui és professor d’Història a la Universitat de Varsòvia.

Andrzej Gwiazda, cofundador del sindicat i exenginyer de les drassanes segueix criticant Walesa qui, segons ell, fou un agent dels serveis secrets comunistes. Presoner durant la guerra, Gwiazda fou líder del moviment antiglobalització a Polònia a partir del 1989.

Pel que fa a Anna Walentynowicz, 76 anys, va ser acomiadada el 7 d’agost de 1980 per activitats sindicals il•legals. Fou qui va iniciar les vagues dels obrers que van desembocar en la creació del sindicat i també està renyida amb l’exlíder de Solidaritat. De nou és notícia ja que vol portar davant la justícia el cineasta alemany Volker Schlöndorff que ara està rodant una pel•lícula sobre la seva vida. De fet l’acusa de tractar la seva biografia de manera grollera.

Més dura serà la caiguda

Els protagonistes de Solidaritat foren durant els anys 80 aliats però sembla que, excepte alguns exemples puntuals, avui en dia es troben desunits i més que recolzar-se s’oposen els uns als altres. Per primera vegada, a partir de les eleccions legislatives i presidencials el duel no ha tingut lloc entre la dreta – representada pels antics i actuals militants de Solidaritat– i l’esquerra dels exmembres del Partit obrer unificat polonès (PZPR). La rivalitat es trobà entre les coalicions i els militants sorgits de Solidaritat. Els exaliats es van disgustar i ho van expressar de manera pública fent sortir a la llum assumptes que mai no s’haurien hagut de fer públics. És comprensible que un cop es presenten a unes eleccions, cada partit o candidat tingui l’objectiu de guanyar però a qualsevol preu? Disputes i rancúnies creen una situació en la qual els joves poden tendir a pensar que el seu respecte envers Solidaritat es fonamenta més aviat en els llibres d’història que en la realitat actual. Les icones de Solidaritat han deixat de ser un exemple.