Estimats lectors,

Ja ha passat mitja dècada des que, l’1 de febrer del 2001, un grup d’estudiants Erasmus van publicar a Estrasburg la primera edició de la vostra revista europea, Cafè babel. En aquell moment, Europa ni tan sols havia arribat a les nostres butxaques amb l’euro, la reunificació del continent amb els països excomunistes es preveia per al 2004 i començava un tímid debat d’experts sobre la governance europea, que aviat portaria a la decisió de crear la Convenció que més tard donaria lloc a un projecte de Constitució.

Però, més enllà de la política, estava canviant la societat europea. Una nova generació, filla de “l’espai Schengen”, de la lliure circulació i del Programa Erasmus, estava reconstruint les coordenades sociològiques del nou continent. Precisament d’aquesta eurogeneració va néixer Cafè babel. Amb l’objectiu d’esdevenir un mitjà europeu capaç de contribuir a la creació d’un espai de debat transnacional i, per tant, d’una opinió pública europea.

En cinc anys, Cafè babel ha donat veu a l’eurogeneració que s’estima més enllà de fronteres, que viu indistintament a París, Budapest o Brussel•les, que visita festivals cercant noves cultures, que pateix la precarietat del mercat laboral però aprofita la “revolució low-cost” que ofereix el nostre sistema socioeconòmic.

Un sistema sobre el qual Cafè babel ha alimentat un debat que continua obert, oferint la trobada –gràcies a la nostra xarxa que consta ja de 20 redaccions– de punts de vista i sensibilitats diferents que haurien estat condemnades a no trobar-se mai. Hem parlat sobre l’Estratègia de Lisboa, la immigració o el model social continental sense oblidar la gran cobertura de la immigració musulmana a Europa que tant contribueix a frenar la baixada demogràfica, els dos atemptats islàmics que han cobert de sang el territori europeu a Madrid i a Londres, o els motins als barris francesos.

Potser ha estat aquest context de crisi la causa del rebuig, per part de l’electorat francès i holandès, al text constitucional aprovat pels líders europeus. Un text sobre el qual hem obert un ampli debat amb el cicle Coffee storming: una sèrie de debats als cafès de mitja Europa i de dossiers temàtics en línia per saber si la Constitució permetia que la Unió Europea millorés. Morta la Constitució, vam decidir, fent una mica de broma, obrir la Cafè therapy, per entendre (i atendre) els temors dels europeus. Amb cafès, debats i trobades entre europeus.

Aquesta tasca, fruit de la participació de centenars de joves periodistes voluntaris coordinats per una Redacció Central Europea, ha estat premiada per vosaltres, els lectors. Només cal pensar que del desembre del 2004 al desembre del 2005 heu passat de 15.000 a 140.000. I s’obrirà a un públic més ampli perquè en un futur –no ho fem ara per respecte a les víctimes de la catàstrofe de Katowice– obrirem una edició polonesa de Cafè babel.

I els propers cinc anys? Cafè babel haurà de treballar per oferir-vos un producte editorial cada cop més adequat a l’actualitat, capaç de cobrir una gamma cada cop més àmplia de temes i amb l’originalitat que el caracteritza. A Internet i, potser, en paper. Amb una ambició: ser un punt de referència mediàtic per a les eleccions de l’Europarlament del 2009.

Mentrestant, bona eurolectura!