“Quo vadis Europa?” Després del bloqueig del tractat constitucional i de l’acord in extremis sobre els pressupostos, Europa travessa una crisi que, en part, es deu al retorn amb força dels interessos nacionals; una tendència que es podria definir com a “nou nacionalisme”. Es tracta d’un virus temporal o d’una greu malaltia? Cafebabel.com ha parlat amb representants del món associatiu amb l’ojectiu d’esbrinar si hi ha un antídot per a aquest virus.

Activació dels anticossos

Als primers signes d’una malaltia, els anticossos es posen ràpidament en funcionament. Així el desembre passat, organitzacions no governamentals (ONG), associacions i institucions públiques van impulsar dos tipus d’actes diferents. Els federalistes van convocar la societat civil a Gènova els dies 3 i 4 de desembre passats amb l’objectiu de redactar un Manifest europeu. Segons Samuele Pili, president de la Joventut Federalista Europea: “Hem llançat un missatge d’una constitució dels ciutadans que els ha d’implicar directament al costat dels parlamentaris europeus i nacionals”. Posteriorment, el 17 de desembre es va reunir a Estrasburg el Fòrum Cívic Europeu, una xarxa d’ONG unides per la idea comuna que la democràcia participativa ha de ser la via per “l’apropació cívica i popular” de l’espai europeu. És suficient, però? Ampliem la radiografia per obtenir un quadre clínic més complet del malalt.

Obri la boca, si us plau”

“Afortunadament, els líders europeus han aconseguit arribar a un acord sobre els pressupostos”, comenta Przemek Jaron, membre de la Fundació Robert Schuman, molt activa en la sensibilització del projecte europeu. Explica que la Constitució Europea no va ser mai presentada com una prioritat de la societat civil, per bé acepta que “després del No francès, el nombre d’opositors va augmentar molt”.

El problema dels pressupostos genera moltes més sospites, ja que “el govern, les autonomies locals i els emprenedors saben quina suma reben i poden planificar millor el seu futur”, reprèn Jaron. Per als nous Estats membres, els fons estructurals representen un avantatge tangible que pot millorar el seu nivell de vida encara que “els pagesos polonesos saben que hauran de treballar dur i els beneficis no seran immediats. Demanen ser tractats de la mateixa manera que els occidentals, perquè de tant en tant pensen que la igualtat no arribarà mai”. El belga Claude Fischer, secretari general de l’Associació Confrontations Europe defensa que Europa “ha estat mal explicada pels mateixos governants i privada d’una política de solidaritat i de desenvolupament”.

Mai ha existit una Europa sense crisi?

Mary McPhail és la secretària general del lobby de dones europees, una ONG que s’ocupa de la defensa dels drets de les dones. McPhail no creu que el refús a la constitució tingui arrels purament nacionalistes, sinó més aviat relacionades “amb les situacions polítiques internes i amb una angoixa generada per factors exteriors lligats a la globalitzacio”.

Hi ha hagut mai una Europa sense crisi? es pregunta Martin T. Haberger, actor i fundador del projecte Euroliteratour que vol intensificar els intercanvis culturals entre els europeus. “Estem vivint un moment revolucionari amb el desenvolupament d’una societat civil europea. En un principi, només hi havia una unió económica, però posteriorment els intercanvis d’estudiants i els agermanaments entre ciutats han permès el naixement de l’Europa cultural.” L’experiència tràgica de la Segona Guerra Mundial no és més que un record i per “comprendre’s recíprocrament, no n’hi prou amb parlar un anglès rudimentari o amb posar-se d’acord sobre una llengua comuna, cal invertir en comunicació. No a través d’avorrits folletons institucionals, sinó a través de la “cultura”. Sinó, Europa no trobarà mai el seu lloc en el cor i en l’esperit dels europeus, malgrat tots els esforços dels seus governants”.

Samuele Pii, de les Joventuts Federalistes Europees, s’esperava el resultat negatiu del referéndum, després d’haver passat els dies anteriors al plebiscit a França. Malgrat la crisi, precisa que no cal abandonar l’optimisme i la voluntat, perquè la idea de la Constitució “no està morta; el que està mort és el projecte dels governants. Si bé aquest intent tenia un cert mèrit, ara s’obre l’Europa dels ciutadans en la qual una constitució federal és imperativa”. Per sortir de la crisi, proposa afrontar els problemes “des d’un punt de vist cosmopolita” i per sortir de l’impàs, una “nova constitució sotmesa a un referèndum europeu en concomitància amb les eleccions parlamentàries del 2009”.

Política fantasia? Possiblement, però la malaltia resisteix. Mentrestant, els doctors discuteixen.

En aquest article han contribuït: Piotr Kaczy?ski des de Varsòvia, Dionizas Bajarunas des de Vílnius, Míriam Rodriguez des de Barcelona, Vicki Bryan des de Londres. Les entrevistes a Claude Fischer i Mary Mc Phail van ser realitzades per Vanessa Witkowski a Brussel·les.