És ben estrany l’atzar que atorga nacionalitats enganyoses als plats estrangers. La llegenda afirma que les Turkish Delights (pastetes de fruita) van ser creades per un sultà turc a la recerca de llaminadures ensucrades però, en realitat, els anglesos, són els únics europeus que utilitzen aquesta expressió. Per la seva banda, els alemanys designen el crocant amb el nom de Türkischer honig (mel turca). Quin d’aquests dos dolços prové realment de Turquia? Els danesos, segons sembla, van importar a Anglaterra el pa de panses, on porta el nom de Danish pastries, que també es troba més al sud, a Itàlia, en les paste danesi. Els francesos prefereixen utilitzar el terme viennoiseries per anomenar els croissants i altres delícies, igual que els austríacs, que les anomenen Wiener Mehlspeise. Dins l’Hexàgon, també es parla de “crema anglesa” i de “gelats italians”. Pels nostres veïns teutons, la mostassa es converteix en Englischer Senf (mostassa anglesa). Això, sense esmentar les french fries, l’origen de les quals és habitualment reivindicat pels belgues, que, a més, l’han convertit en el seu plat nacional.