Les expressions antisemites encara presents a les llengües europees demostren com la por o la desconfiança, envers els jueus s’ha fossilitzat en la nostra societat.

Si a França manger en juif (menjar d’hebreu) significa “menjar sol”, a Holanda una jodenfooi és un “manat de jueus”, o sigui, d’avariciosos; mentre que l’expressió hongaresa ne légy zsidó (no siguis jueu) equival a l’italià che rabbino!, i al català “que jueu!”.

Però les nostres llengües no en fan prou amb l’estereotip del “jueu avar”. Una tonada hongaresa fa mofa de la prohibició jueva de menjar carn de porc: “Do-re-mi-fa-sol-la-si-do, szalonnát eszik a zsidó! (el jueu menja bacó!). A França quan algú rep un cop al dolorós al colze, es plany de le petit juif (el petit jueu). És el que els catalans anomenen “os de la música”. L’origen d’aquesta expressió cal buscar-la als comerços jueus, quan alguns productes es comptaven amb l’avantbraç.

Com a excepció cal destacar l’Alemanya, on les expressions antisemites gairebé han desaparegut. Un exemple a seguir pels altres? Si més no, algunes expressions es mantenen: un petit petard semblant a una piula s’anomena encara avui Judenfurz, que vol dir “pet de jueu”.