A finals dels anys 1980, quan era una adolescent, mai vaig sentir parlar del dia de Sant Valentí. Polònia encara estava dominada pel règim comunista i celebràvem altres dies com el Dia del Treball, l’1 de maig, o el Dia de l’Alliberació, el 22 de juliol. Actualment, els nens polonesos no saben res d’aquestes dates i els adults no només coneixen el dia de Sant Valentí, sinó que el celebren com si ho haguessin fet tota la vida.

La història comença…

Encara que no hi ha fets reals que demostrin l’origen del dia de Sant Valentí, existeixen diferents llegendes que deixen suposar que aquest dia prové de la història de Valentí: un sacerdot romà que va ser martiritzat per no renunciar al seu cristianisme durant el regnat de l’emperador Claudi II. El dia que va morir, el 14 de febrer de l’any 269, va deixar una nota per a una noia que el visitava i l’animava mentre era a la presó. La nota estava signada “del teu Valentí”. D’aquesta manera va néixer la tradició d’intercanviar missatges d’amor anònims i Valentí va esdevenir el sant patró dels enamorats. Tanmateix, la necessitat d’un dia festiu com aquest ja deuria haver existit fins i tot abans, ja que els festins de Lupercalia a Itàlia i de Kupala a Polònia i Ucraïna es van organitzar per honorar els déus pagans i alhora donar l’oportunitat als homes i dones de trobar-se, ballar, conèixer-se i expressar les seves emocions.

Abans i ara

Des de fa segles, el 14 de febrer ha estat un dia dedicat a l’amor, però la manera de celebrar-ho no és igual a tot arreu. A Dinamarca, per exemple, és molt habitual intercanviar poemes i dolços en forma de lliris de neu. També és costum enviar gaekkebrev, una targeta amb una endevinalla signada amb puntets de manera que no es pugui llegir el nom de qui l’envia. Si el que rep la targeta endevina qui és el remitent, li ofereix un ou de Pasqua. A Itàlia, és costum passar aquest dia fora, als jardins adornats, escoltant música, llegint poesia o passejant amb la persona estimada. A Catalunya, per Sant Valentí no hi haurà tantes mostres d’amor com a la resta del món i no perquè els catalans siguin menys enamoradissos.

A Catalunya el dia dels enamorats és el 23 d’abril i coincideix amb Sant Jordi, una festa d’intercanvi de roses i llibres. Pot semblar sorprenent, però, al Japó només les dones fan regals als seus companys de feina i, òbviament, al xicot o marit. El regal a un cap seria per exemple una capsa de bombons elegant i per a la persona estimada, un pastís de xocolata en forma de cor, fet a casa amb molt d’amor. A la major part del món, és molt habitual enviar targetes amb missatges d’amor, regalar flors (sobretot roses) o caramels, anar a sopar a un restaurant elegant o passar un cap de setmana romàntic amb la persona més important de la nostra vida, o fins i tot regalar llenceria, perfum i joies. Dit això, no ens hauria d’estranyar que cada any ens gastem més diners en aquest dia tan especial. Podem seguir dient doncs que the best things in life are free o money can’t buy me love ?

Gran negoci

Si analitzem l’aspecte comercial del dia de San Valentí, no podem evitar pensar que tot és qüestió de diners. El país que més gasta en aquest dia és Estats Units, amb un total de 13.000 milions de dòlars el 2005, més d’11.000 milions d’euros. Però els europeus no som massa lluny dels nord-americans, ja que cada any gastem més diners per demostrar el nostre amor. Segons Tracy Mullin, presidenta i consellera delegada de la Fundació de la la Federació Nacional de Retail d’Estats Units (NRF), “el dia de San Valentí ha esdevingut un gran negoci per als minoristes en un mes que, tradicionalment, era dels més fluixos de l’any en termes comercials”.

Emprenedors de tot el món intenten trobar noves idees per celebrar aquest dia seguint altres tendències, però la majoria de gent s’aferra als seus regals de sempre, aquells que ja han passat la prova. No obstant, sempre ens podem trobar amb gent interessada en una oferta d’una agència de viatges que digui: “Busseja a Egipte per Sant Valentí”; o algú altre que tingui la genial idea de substituir l’arbre de Nadal per un arbre de Sant Valentí on es puguin penjar missatges d’amor i cors per a tots els membres de la família. A més, cada vegada està més de moda celebrar-ho no només amb la persona estimada, sinó que, com la NRF constata, “els consumidors es gasten el seu pressupost per al dia de Sant Valentí en la persona estimada, el cònjuge, però també en altres membres de la família: amics, companys de classe i professors, companys de feina i d’altres, com veïns i cangurs”. Bé, sembla ser que s’ha d’acontentar molta gent… Si ara mirem més de prop el producte que s’ofereix al consumidor, no hi ha dubte que la qualitat i el valor artístic s’estan deteriorant. La fabricació en sèrie, la varietat d’articles i el màrqueting de Sant Valentí fan que tot plegat sigui una mica massa cursi. La Sarah, de Bèlgica, no té ni idea de què regalar al seu xicot: “Em sembla que compraré alguna cosa per Internet, potser uns calçotets divertits!” I a tu, t’agradaria que et regalessin una rosa artificial o un espantós àngel de porcellana?

Ja ho deia Tina Turner: What’s love got to do with it? , què hi té a veure l’amor, en tot això?