Quan va ser presentada per primera vegada fa dos anys, la proposta va passar desapercebuda. Però en el context dels referènfums francès i holandès sobre la Constitució, es va convertir ràpidament en el símbol del costat neoliberal de Brussel·les. La proposta va rebre el sobrenom “Directiva Frankestein”, una referència sarcàstica al seu pare espiritual. La disposició pretenia inicialment reduir les barreres al comerç transfronterer, passant per alt les reglamentacions dels Estats membres de la UE en matèria de serveis. Una mesura, que en teoria, hauria de contribuir al dinamisme i a la competivitat de l’economia dels 25.

Per bé que les crítiques sobre els detalls de la proposta semblen justificades, la campanya de difamació que ha envoltat la directiva està basada en concepcions errònies, així com en una distorsió deliberada de la veritat. És una coalició poc habitual de partits d’esquerra, de sindicats i de moviments nacionalistes de dretes (sobretot en els antics Estats membres) els que s’oposen a aquesta directiva de serveis. Darrere dels seus arguments de protecció d’estàndards socials i mediambientals, de la cultura i dels serveis públics, s’amaguen forts sentiments proteccionistes, i fins i tot racistes.

Fer entrar Europa al segle XXI

Els opositors a la directiva de serveis sovint justifiquen el seu rebuig evocant les allaus de l’est, simbolitzades per l’arribada massiva de lampistes polonesos inundant el mercat de treball dels antics Estats membres. Però els mateixos opositors s’obliden de dir als seus seguidors que durant 15 anys els països fundadors de la UE s’han aprofitat dels mercats dels Països d’Europa Central i Oriental (PECO) i són les empreses de la Vella Europa les que han obtingut uns beneficis remarcables. També passen per alt que l’obertura dels mercats i de la competència pot generar víctimes, però que l’economia, de manera general se’n beneficiarà àmpliament, amb un resultat net més aviat positiu. Finalment, deixen de banda el fet que la directiva de serveis conté nombroses prevencions contra possibles abusos per complir els estàndards de les polítiques europees.

No obstant, aquesta votació no s’acaba en la supressió d’obstacles a l’intercanvi dels serveis més enllà de les fronteres nacionals. La comunitat dels 25 es troba davant d’una disjuntiva: entrar finalment al segle XXI o aferrar-se a la nostàlgia d’una Europa que fa temps que ha deixat d’existir. Si volem mantenir i millorar el nostre nivell de vida i aquest model social europeu basat en la solidaritat i la viabilitat, hem d’acceptar que els sistemes que hem concebut per l’economia i la societat dels anys 1950, no són vàlids al segle XXI. Els nostres competidors ja no són Polonia i Eslovàquia, sinó la Xina, el Brasil o els Estats Units. Europa ha d’escollir tirar endavant. Mantenir el status quo només conduiria a l’estancament i finalment al declivi.

Grans esperances per la votació

La directiva de serveis no és una amenaça, sinó una oportunitat fantàstica per activar la nostra economia, crear llocs de treball qualificats, oferir oportunitats als que són actualment exclosos del mercat de treball i apostar per una economia veritablement innovadora i viable, basada en el coneixement. Espero que el Parlament europeu serà valent dijous que ve. Un petit pas per l’Assemblea d’Estrasburg, però un pas de gegant per Europa!