Quan els tambors sonen el dia onze del mes onze, a les onze i onze, el comitè d’organització inaugura les celebracions i comença oficialment la cinquena estació de l’any a Colònia. A la plaça del mercat del casc antic, una gran multitud de gent vestida amb disfresses de colors es concentra per celebrar el començament del carnestoltes amb música i begudes. Més de 160 associacions s’encarreguen de l’organització de l’animació de les festes que arriben al seu punt culminant amb la desfilada del dilluns gras, el que en alemany es coneix com a Rosenmontagzug.

Forneres amb nas de pallasso

Al contrari del que passa en altres ciutats com Magúncia o Düsseldorf, el carnestoltes de Colònia no té connotacions polítiques. És cert que els dies del carnestoltes tenen un tema social comú, però les reivindicacions polítiques són rares. Aquest any, per exemple, els habitants de Colònia han optat pel pragmatisme i han escollit el tema del futbol. No és Alemanya el país que acollirà la Copa del Món? Per donar una mica de consistència política al carnestoltes, els estudiants van crear el 1984 la Stunksitzung, una espècie de cabaret polític alternatiu i satíric en què es critiquen els dirigents locals i nacionals. L’espectacle va crear-se com a alternativa a les activitats organitzades dins del carnestoltes oficial. No obstant això, amb el pas del temps s’ha convertit en un acte de gran envergadura i d’assistència obligatòria tant pels “carnestolters” més acèrrims com pels més ocasionals.

Els actes més importants del carnestoltes de Colònia tenen lloc durant la setmana que va des de la Altweiberfastnacht (nit de les dones), el dijous, fins al dimecres de cendra. Aquest any, doncs, les festes duraran del 23 de febrer a l’1 de març.

Durant aquesta setmana, la ciutat es troba en estat d’excepció. Els bars romanen oberts les 24 hores, la qual cosa és bastant pràctica, les caixeres dels supermercats saluden els clients amb espanta-sogres, les forneres porten nas de pallasso i a les oficines es brinda amb més d’una copa de cava. Un bon consell pels inexperts i turistes: la disfressa és indispensable. El que no se’n vulgui posar, millor que porti unes ulleres de sol ben cridaneres o una perruca, perquè sinó s’ho passarà malament.

La culpa és del ninot

A partir llavors, es crea un bon ambient per si sol o amb l’ajuda de la primera Kölsch, la cervesa regional servida en petits gots prims. Fins al zoch, la desfilada del dilluns gras, tindrem el temps necessari per familiaritzar-nos amb el llenguatge tan particular de la regió i poder cantar les cançons populars del carnestoltes en Kölsch (dialecte de l’alemany que es parla a Colònia que cal no confondre amb la cervesa que porta el mateix nom). Ja res no ens sorprendrà. Ni tans sols les botifarres locals (lönz) que uns alegres soldats de pacotilla llencen a la massa que observa la desfilada mentre crida: “Kamelle, Kamelle !! a l’espera de rebre una pluja de bombons i caramels.

Per sort, tots els excessos comesos durant la setmana del Carnestoltes són perdonats el dimecres de Cendra. Ja que, a la fi, només hi ha un responsable per totes les malifetes: el nubbel, una espècie de ninot de palla que té les faccions d’un borratxo simpàtic i que s’ha convertit en l’emissari universal de la festa. El podreu trobar sobre cada una de les portes d’entrada del bars de la ciutat abans que sigui cremat simbòlicament durant la processó nocturna del dimecres de Cendra.

El que vulgui divertir-se tindrà que aprendre les paraules màgiques: Kölle Alaaf, Visca el Carnestoltes!