La tempesta financera d’Itàlia va esclatar l’estiu passat, després que el Banc Central, aleshores presidit per Antonio Fazio, bloquegés l’oferta pública d’adquisició estrangera proposada per un banc holandès (ABN AMRO) i l’altre espanyol (Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, BBVA) sobre dos bancs italians, Banca Antonveneta i Banca del Lavoro (BNL). Poc després de rebutjar les ofertes estrangeres, Fazio va fer públic el seu suport a la Banca Popolare Italiana (BPI) i el grup assegurador Unipol, candidats nacionals a adquirir els dos bancs italians. L’objectiu és evident: evitar que els bancs italians vagin a parar a mans estrangeres.

Adrian Michaels, corresponsal de Financial Times a Milà, denuncia: “Durant més de dotze anys de presidència de Fazio, cap grup estranger no va ser autoritzat a comprar cap banc italià. Els bancs italians haurien d’estar més en forma i ser més potents abans d’exposar-se al mercat global de fusions i d’adquisicions.”

El 27 de juliol, el prestigiós diari Corriere della Sera, va publicar una conversa entre Fazio i el president del BPI, Gianpiero Fiorani, enregistrada pels jutges d’instrucció, que van treure a la llum les accions il•legals del president del Banc Central d’Itàlia. En la trucada entre els dos banquers, Fazio assegura a Fiorani que l’oferta pública d’adquisició del BPI a la Banca Antonveneta havia estat aprovada pel Banc Central. En la mateixa conversa, Fiorani dóna les gràcies a Fazio pel seu suport dient: “Tonino, estic confús. Tinc la pell de gallina, gràcies, gràcies… Si pogués, et faria un petó al front ara mateix.”

La divulgació d’aquesta conversa íntima entre Fiorani i Fazio va aixecar molta polseguera entre les institucions financeres europees. El Banc Central Europeu va demanar la dimissió de Fazio; la Comissió Europea va prendre mesures legals contra el Banc Italià per l’incompliment de la norma de mercat lliure d’Europa; i la companyia ABN AMRO, que va ser estratègicament apartada de l’operació pel Banc Central Italià, va demanar explicacions.

Amenaça d’un nou “Tangentòpoli”

Després de gairebé sis mesos de caos i immobilitat, els jutges d’Itàlia van poder posar fi a aquesta situació desconcertant seguint el fil de la trucada telefònica entre Fazio i Fiorani, que va empitjorar la reputació de les grans institucions financeres italianes.

La investigació judicial va acabar amb l’arrest de Fiorani i els altres quatre banquers que tenien relació amb associacions criminals, i va forçar Fiorani i Lazio a presentar la dimissió . Malgrat tot, mentre continuaven les investigacions, Fiorani va acusar diversos personatges i banquers que també estan presumptament involucrats en l’escàndol.

Dins del sector financer, Giovanni Consorte, l’expresident d’Unipol, va ser identificat com l’“entrenador” de les altres maniobres il•lícites en relació a les ofertes de Banca Antonveneta i BNL. Els investigadors van fer una llista de la gent que tenia més contacte amb Fiorani i Consorte; una llista negra que inclou alts membres de les elits polítiques com ara Berlusconi, el primer ministre d’Itàlia, i Piero Fassino, líder dels demòcrates d’esquerra. Malgrat que no se’ls ha acusat de malversació, Michaels, del Financial Times, assegura: “Els escàndols bancaris demostren que el proteccionisme és present a les dues bandes de l’espectre polític.”

A Itàlia, temen l’arribada d’una altra Tangentòpoli (Bride Ville), l’escàndol de corrupció generalitzada que va provocar una renovació de tota la classe política italiana a principis dels anys noranta. Un veterà analista financer, que treballa a la City de Londres, es mostra optimista: “No hi ha proves que demostrin que tot el sistema financer d’Itàlia està corromput. Però el que hem d’aprendre de les polèmiques sobre els bancs italians és que Itàlia ha de obrir-se cap a l’economia global sense discriminar els seus companys de negoci.”

El futur del paper financer d’Itàlia a Europa

A mesura que les investigacions sobre l’escàndol financer a Itàlia continuen, els analistes es pregunten sobre el futur del sector bancari italià. Ara que Mario Draghi, l’anterior vicepresident de Goldman Sachs International i de l’oficial de tresoreria, assumeix la nova presidència del Banc d’Itàlia, la revista americana Newsweek insisteix en una preocupació general: “El paper financer d’Itàlia a Europa no tornarà a ser mai més el mateix.”

No obstant això, totes les institucions europees i financeres aplaudeixen el càrrec de Draghi, i estan convençudes que representarà una nova era més transparent dins el sistema bancari italià. Draghi és reelegit per estar a favor de la privatització i no aprovarà cap mesura proteccionista, tal com ho va fer Fazio.

ABN AMRO, que finalment va guanyar les ofertes per a Banca Antonveneta, també va expressar el seu optimisme pel càrrec de Draghi al Banc Central. Jochem Laarschot, el portaveu del Dutch Bank, va dir: “Després de llançar la nostra oferta, la situació que hem experimentat és com si pugéssim una muntanya russa. Malgrat tot, ja hem baixat de la muntanya russa i estem molt satisfets amb el final positiu de l’operació de la banca Antonveneta.”

BBVA ha decidit no col•laborar més amb BNL, el qual va acabar a mans del banc francès BNP Paribas. A pesar de tot, Gonzalez Patiño, el portaveu de BBVA, va preferir no fer cap comentari quan li van preguntar sobre l’escàndol italià, i va subratllar que el seu banc prefereix oblidar tot aquest assumpte.

Ara que la confusió financera arriba a la fi, el paper del negoci italià a Europa és encara borrós. S’han implementat reformes legislatives per transformar el control del banc central i s’han atorgat més poders als organismes de control. No obstant això, a Polònia han aparegut símptomes d’una nova debacle financera, reveladora de tendències proteccionistes similars. Una prova més de la necessitat d’intervencions més estrictes.

La Unió Europea hi haurà d’intervenir i reformar les directives bancàries actuals per posar límit al poder dels reguladors bancaris nacionals perquè no bloquegin les fusions i adquisicions internacionals.