L’amenaça de l’islamisme radical contra el nostre model de societat plural i el nostre sistema democràtic, ja sigui real o imaginària, ha transformat el debat polític a Europa. Fins ara, l’adaptació dels immigrants a la cultura del país d’acollida es considerava com una expressió d’un nacionalisme ja superat. Però actualment aquesta postura té molts partidaris. Tots aquells que no veien la societat multicultural com una idea simple de l’esquerra ben intencionada, veuen ratificades ara les seves postures.

La societat multicultural en el punt de mira

Les reaccions als atemptats comesos pels islamistes radicals a Madrid el març del 2004 van ser, en la mesura del possible, relativament prudents. Molts van veure en aquests atemptats les conseqüències de la guerra d’Iraq, que la majoria de la població havia rebutjat obertament. L’ assassinat del director de cinema holandès Theo van Gogh a mans d’un islamista el novembre del 2004 va desencadenar tanmateix una profunda crisi als Països Baixos. Els holandesos, liberals de tradició, van posar en dubte el concepte de societat multicultural.

Les explosions en un autobús i al metro al centre de Londres el juliol del 2005 van submergir també el Regne Unit en el terror i van avivar el debat sobre les “societats paral·leles” difícils de controlar. No només es van endurir les mesures antiterroristes, sinó que les la gestió del crim a petita escala també va canviar, com anunciava la campanya “Respect” el gener del 2006. Les protestes mundials en contra de la publicació d’una sèrie de caricatures de Mahoma en un diari conservador danès durant les darreres setmanes només ajuden a incrementar les veus que a tot Europa proclamen la tesi d’un xoc de cultures .

L’assassinat d’una ciutadana berlinesa d’origen turc a mans dels seus germans l’hivern del 2004 i els disturbis a la perifèria de París la tardor del 2005 van desencadenar un debat justificat sobre la situació de les comunitats immigrants. Però aquests fets només va fer créixer la por davant l’Islam, malgrat que el motiu de l’assassinat de la jove turca a Berlín no tenia res a veure amb la religió, sinó amb un concepte arcaic de l’honor. De la mateixa manera els greus disturbis a París van tenir un rerefons més sociopolític que religiós.

Aïllar mitjançant els estigmes

Avui dia ja no només és la dreta radical, sinó també els partits conservadors més moderats, els que comencen a exigir als immigrants que s’adaptin i que “assimilin” la cultura del seu país d’acollida. Per altra banda, definir aquesta cultura no resulta sempre fàcil. A Alemanya es va discutir el concepte de “Leitkultur” (cultura guia o predominant) durant el 2005 sense arribar a cap conclusió. L’intent britànic a l’estiu del 2005 d’acordar una sèrie de valors comuns que podien presentar-se als immigrants com cultura anglesa, tampoc va arribar a bon port. A països com Espanya o Bèlgica, on el debat sobre la definició d’un model de cultura nacional derivaria de forma immediata en tensions entre les diverses identitats nacionals, directament es va descartar.

Però en aquests moments la integració dels immigrants és un problema important i l’aparició de l’islamisme radical és un perill real. Darrere els estigmes dels musulmans s’hi amaga el perill de la creixent exclusió. El fet que tant els mitjans com els polítics tractin de classificar l’Islam com una cultura irreconciliable amb la civilització occidental no contribueix a la integració, ja que fa que els immigrant es refugiïn en la seva pròpia cultura i reforça el seu sentiment de no ser estimats ni benvinguts.

El Front Nacional a França, el Vlaams Block a Bèlgica, la Lliga Nord a Itàlia i la resta de partits d’extrema dreta europeus porten temps polemitzant sobre els immigrants, com si a banda d’un grapat d’experts en l’Islam, ningú més no sabés com tractar la problemàtica de l’islamisme. Precisament, l’Islam serveix a aquests partits radicals per justificar el seu rebuig als immigrants. Darrere de la por davant l’Islam, s’amaga la por davant la diferència. Temem allò que no entenem perquè posa en dubte les pròpies costums i creences.

Sense alternativa

La por als immigrants s’estén també a causa de la precària situació econòmica i l’alt índex d’atur. L’ensorrament de múltiples sectors econòmics a causa de la globalització ha portat a un descens del poder adquisitiu de la societat en general. Els que se senten més amenaçats són precisament aquells que ja es trobaven en una situació de major exclusió. Els immigrants apareixen d’aquesta manera com a competidors en el mercat laboral i com una amenaça a una identitat ja de per si inestable.

Fomentar la por a l’Islam i als musulmans només es tradueix en un rebuig als immigrants i posa en perill la seva integració. La tolerància no ha d’implicar mai condescendència davant l’ús de la violència o la violació dels drets humans. Tampoc qualsevol pràctica relacionada amb la cultura o la religió s’ha d’acceptar sense més. Però la creença que no hi ha cap alternativa a una societat oberta i multicultural porta a un carreró sense sortida. I és que la societat multicultural no és una idea etèria i abstracta, sinó una realitat, amb la qual hem de viure.