“Els problemes de la Unió Europea són estructurals. La UE té un sistema decisori medieval. És necessari tornar a començar a partir d’una constitució més democràtica”. El professor Montani , president del Moviment Federalista Europeu i professor d’Economia Internacional a la Universitat de Pàvia, parla sense embuts sobre l’Europa encara en estat de xoc després del “No” de francesos i holandesos al tractat Constitucional. Dibuixa una Europa que ha patit de debò abans d’arribar a un acord pressupostari (de mínims) per al període 2007-2013 en la passada cimera de Brussel•les. Un acord que ara ha estat bloquejat pel Parlament Europeu, que exigeix obrir una “negociació constructiva” entre els Estats i la Comissió.

Professor Montani, comencem amb el pressupost de la UE. Podria explicar-nos què és?

El pressupost és un instrument molt tècnic i sovint això molesta els electors, però es tracta del millor mitjà de fer política a Europa. En l’actualitat, els Estats i el Parlament discuteixen sobre el pressupost 2007-2013. Introduir un pressupost plurianual va ser una decisió presa en el seu moment per Delors per disminuir les tensions entre els governs. El problema és que encara hi ha defectes estructurals. A la Unió Europea tenim una situació invertida respecte a sistemes nacionals de tipus parlamentari com l’italià. Els governs estatals posseeixen poders desorbitats, al contrari que el Parlament Europeu, que no és l’òrgan que elabora el pressupost. D’altra banda, la Unió té escassos recursos financers: el pressupost és poc més de l‘1% de la riquesa europea i està compost en les seves tres quartes parts per contribucions nacionals i en menys d’un terç per recursos propis. Tot això significa que Europa no té una capacitat de desenvolupament autònoma i que falta un govern econòmic europeu. És un problema estructural que fa més dèbil la seva economia.

El Consell Europeu s’ha tornat protagonista d’una autèntica odissea. Després del fracàs de la cimera del juny passat, s’ha arribat a un compromís al desembre. Com explica aquestes dificultats?

És un sistema decisori medieval. Fixem tota l’atenció en els governs i aquests decideixen de manera antidemocràtica. Proveu d’imaginar què succeïria, per exemple, a Itàlia si els pressupostos fossin aprovats per un consell de governadors de les regions en comptes del Parlament! A Europa li cal una constitució més democràtica que la que han rebutjat els ciutadans francesos i holandesos; que doni més importància al Parlament Europeu.

El Parlament Europeu ha rebutjat per una àmplia majoria l’acord sobre el pressupost aconseguit pel Consell Europeu. Creu que aquesta acció permetrà aconseguir els objectius de solidaritat, competició i seguretat declarats?

Els governs han arribat a un acord per a un pressupost que és menor que el proposat pel Parlament i per la Comissió, que ascendia a 122 mil milions d’euros. El Parlament ha rebutjat aquesta proposta que, evidentment, no permet aconseguir els objectius inicials. No obstant això, es parla d’un compromís entre Parlament i Consell entre els 2 i els 4 milions més del que s’ha aprovat pel Consell. Està clar que si l’assemblea d’Estrasburg accepta aquest compromís, salvarà potser la forma, però no la substància de la seva proposta.

Aquest nou bloqueig polític fa encara més incertes les perspectives econòmiques de la Unió. Per què cada perspectiva de creixement sembla ser només un miratge a Europa?

L’ estratègia de Lisboa ha fracassat. No serà possible superar els Estats Units abans del 2010. Això és així perquè no hi ha una estratègia de coordinació de plans nacionals. Cada país fa el que vol. Aquest no és el camí del creixement europeu. És necessari tornar a l’estratègia de Delors: grans projectes finançats pel pressupost europeu. No serveix una suma dels individuals pressupostos nacionals. Prenguem com a exemple la defensa, on cada país té el seu comerç i ho comprem tot als Estats Units; així no hi ha una indústria militar europea. El mateix ens val per a les polítiques energètiques, cada país té la seva, però aquestes despeses es transfereixen al pressupost europeu. Es parla de pacte d’Estabilitat i Creixement, però el pla de creixement ha de ser europeu, les vies nacionals no són suficients. Cal un impost europeu, no nous impostos, sinó una reconsideració dels ja existents. Juntament amb les eleccions europees, els ciutadans han de saber quin percentatge dels seus impostos es destina a finançar plans de desenvolupament europeus lligats al pressupost comunitari. Un exemple aconseguit és el projecte galileu , que permetrà substituir el GPS nord-americà, amb totes les seves conseqüències favorables en el camp militar i civil.

Els “no” francès i holandès han congelat la Contitució. El candidat a la presidència francesa Sarzoky proposa bloquejar el procés d’ampliació i ressuscitar una versió reduïda de la Constitució. Què n’opina?

Els ciutadans francesos han criticat justament el Tractat Constitucional. És correcte reduir la Constitució i deixar només la primera part. Pensi en tota la segona part tal i com està! És com si es volgués inserir tot el Codi Civil dins de la Constitució italiana! També la relació entre pressupost i ampliació és evident: és per aquí per on passen totes les polítiques de solidaritat. La proposta Sarzoky té un sentit; el tractat ha de sotmetre’s a referèndum, no només a França, sinó a escala europea. D’altra banda, per a la seva entrada en vigor cal adoptar el principi de la majoria, en lloc del de la unanimitat.