La música d’un país és un component important de la seva cultura i, per extensió, de la seva societat. Per tant, el mot utilitzat per explicar l’acció de fer-la també deu ser definitori… Els italians, molt delicats ells, ‘sonen’ els instruments (Suonare uno strumento). Els francesos, alemanys i anglesos tenen en comú el divertit costum de “jugar” per fer música: jouer un instrument, ein Instrument spielen, to play an instrument, respectivament.

Els espanyols, els portuguesos i els catalans, més toscos i rústecs, ‘toquen’ els instruments (tocar un instrumento, tocar o instrumento, tocar un instrument). Observem que la delicadesa del verb ha caigut en picat quan hem entrat a la Península Ibèrica. Però és que encara podem trobar un verb menys harmoniós per L’acció de realitzar música? Vosaltres mateixos: en basc, els instruments es “peguen” (instrumento jo).