Les China Town de Toronto i de Sydney, el kebab berlinès o l’excel•lent gastronomia índia de Londres són ja una realitat quotidiana per als habitants d’aquestes ciutats. Però la immigració a Austràlia, el Canadà i Europa ha fet néixer societats multiculturals diferents. Més enllà dels beneficis gastronòmics, quins són els fonaments dels models canadenc i australià?

Sydney i Toronto: benvinguts a la ciutat globalitzada

Canadà i Austràlia són països amb una gran tradició d’acollida. Segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el 23% de la població australiana i el 20% de la població canadenca ha nascut a l’estranger mentre que, a títol d’exemple, a França les xifres són d’un 10% i a Polònia d’un 2%. L’any 2005 a Austràlia van entrar-hi 123.400 persones. El Regne Unit i Nova Zelanda són els països tradicionals d’origen dels immigrants, seguits pels xinesos i els filipins. Al Canadà el total d’immigrants l’any 2004 va arribar als 235.800 i des de 1991 es registra una afluència constant procedent del sud-est asiàtic, sobretot de xinesos i d’indis.

Les destinacions preferides pels nouvinguts són les grans ciutats. Sydney és un cas emblemàtic: el 33,5% de la població és d’origen estranger, el 10,4% prové d’Àsia. Per tant, en aquesta ciutat globalitzada, el 6% de la població no parla l’anglès de manera fluïda. A Toronto , al Canadà, on es parlen més de cent llengües, des de 1991 han arribat més de mig milió d’immigrants i el 43% de la població s’identifica amb una “minoria visible”, definida pel portal web de l’ajuntament com a grup de “persones no pertanyents al poble aborigen, de raça no caucàsica i de color no blanc”. Suficient per fer trontollar l’argot políticament correcte d’un Vell Continent que no per casualitat molts comentaristes anglosaxons defineixen com “colour blind”, perquè no existeix cap reconeixement oficial per la diversitat d’orígens.

Centralització i reglamentació

La multiculturalitat canadenca es pot remuntar a la Immigration Act de 1976. El Canadà va abandonar la idea de “preferències ètniques” que donaven avantatges als immigrants procedents dels EUA, d’Europa i del Regne Unit. Capacitats personals, reagrupaments familiars i drets dels refugiats van esdevenir les raons per acollir amb esperit humanitari els immigrants. Aquest gir va portar a la Multicultural Act de 1998, que va deixar en mans del govern federal el deure de preservar i respectar la diversitat cultural i ètnica del Canadà.

Austràlia comparteix un camí semblant. Amb l’Australian Citizenship Act de 1973 va modificar-se el sistema de preferències a favor dels ciutadans britànics per parar atenció a les capacitats, els lligams familiars i el tracte humanitari dels refugiats. Actualment a Austràlia les polítiques migratòries estan molt regulades i lligades a les polítiques multiculturals que promouen la igualtat i la recíproca comprensió en l’àmbit del programa de govern Multicultural Australia: United in Diversity.

Violència interètnica a Cronulla Beach

Però també al Canadà i a Austràlia la creixent diversitat social fa disminuir el consens sobre les polítiques multiculturals. Al Canadà, els nouvinguts dotats d’una alta escolarització sovint acaben en feines mal pagades i a les grans ciutats es forma una pobresa que impedeix una autèntica inclusió social. A Austràlia, els enfrontaments interètnics de Cronulla Beach del desembre del 2005 són un senyal d’alarma: episodis de violència col•lectiva, vandalisme i represàlies van sorgir entre autòctons i immigrants d’origen libanès. I això no és tot. Austràlia també ha de fer front als desembarcaments dels anomenats boat people, immigrants il•legals que arriben de les costes asiàtiques i posen a prova el respecte dels drets humans.