L’oficina, situada al primer pis de l’edifici de vidre dels diputats al costat del Bundestag (nom que rep el Parlament) a Berlín, desborda per totes bandes. A l’armari només hi caben tres abrics i l’escriptori està cobert per una muntanya de papers. Una renglera d’oficines apinyades oculten les vistes exteriors del riu Spree glaçat.

Un discurs sense paràboles

Aquesta líder socialista no té temps lliure ni per sortir a dinar fora. Tot i això, entre les cites del divendres ha trobat un forat per una breu entrevista. “Un cafetó?” pregunta una treballadora de passada. “I tant”. Aquí s’entreveu qui és el cap. De fet, amb una sola encaixada de mans m’adono de la capacitat d’aquesta dona per atraure i comprenc per què porta aquest ritme accelerat.

Una tempesta de paraules cordials em cauen al damunt. Formula les frases amb precisió i gesticula eufòricament. Amb un somriure particular reforça les crítiques que sorgeixen dels seus llavis, posseeix un carisma particular… I pràcticament ningú d’entre els socialistes alemanys ha iniciat tantes disputes amb els alts càrrecs del propi partit. L’Andrea Nahles se sap moure entre les aigües internes del partit i també s’enfronta al corrent dominant dels socialistes alemanys. “Les idees d’esquerres han de guanyar pes en la política”, afirma. Per això fa cinc anys va fundar el “Forum Demokratische Linke 21” (Fòrum de l’Esquerra Democràtica), una agrupació de joves d’esquerres del SPD liderat per ella. “Té sentit organitzar-se dins el propi partit. D’aquesta manera tenim més oportunitats de ser escoltats. També es dóna als grans partits”!

L’engany de les mancances socials

Quin significat té avui en dia “ser d’esquerres”? Quan es menciona el “Partit d’Esquerra” alemany, una unificació entre excomunistes de l’Est i socialdemòcrates decebuts de l’Oest, l’Andrea Nahles ataca la qüestió amb fórmules prudents. “El fet de ser d’esquerres no és una exclusiva del Partit d’Esquerra”, respon amb vehemència. “I en aquest moment m’alegro de no dir-me Gregor Gysi, ni de ser el representant al Parlament alemany del “Partit d’Esquerra”. És clar, que ells es consideren els representants de les mancances socials”, assegura Nahles. “Però alhora no es prenen la població seriosament. Els ciutadans no són víctimes! Tot el contrari, són els que posseeixen la força per configurar la nostra societat”. Per Andrea Nahles les mancances socials no són cap certesa. Sí, però on queda concretament la igualtat social per als ciutadans valents? “Molts no troben l’ascensor al cim de seguida i han d’agafar l’escala. Nosaltres els hem d’ajudar a assolir aquest difícil camí”.

Nahles descriu amb paraules dures el rigorós pacifisme del Partit d’Esquerra. Segons ella, aquest partit representa una posició “anacrònica” al Parlament alemany. Populista, però evadeix la realitat. “La posició d’Alemanya al segle XXI, al cor d’Europa, i compromesa en aliances com la UE, l’OTAN i l’ONU comporta obligacions i responsabilitats. Això no es pot ignorar tan fàcilment!” A més, la propugnació per la pau no fou des dels inicis un clàssic ideal de l’esquerra? On ha quedat l’irreductible esperit ofensiu crític vers el militarisme d’aleshores?

El seu pragmatisme també s’entreveu en els conflictes a l’interior del partit. Com la tardor de l’any passat quan va provocar la retirada de Münterfering, secretari general dels socialdemòcrates alemanys, i després es va negar a ocupar el càrrec. La lluita és cosa del passat i ara és el moment de cooperar? No, segons ella és un procés evolutiu: “Seria absurd creure que la política es pot manipular a qualsevol preu”. I amb un somriure agradable continuem amb l’entrevista.

L’esquerra amb arrels populistes republicanes

Andrea Nahles ha anat més enllà del nivell nacional per cultivar la seva xarxa de contactes. En col·laboració amb els francesos Gauche Socialiste, els joves socialistes d’esquerres, han creat el “Club Europeu” amb l’objectiu de posar les bases d’una “República Europea”. Una Europa de regions fortes, amb una Constitució semblant a la proposta vigent, però basada en el principi bàsic que les justícies socials s’han de considerar l’objectiu de la política econòmica actual de la UE. “Però el fet que els socialistes francesos estiguin tan barallats no ajuda gaire”, assegura Nahles. Encara ara no es pot justificar el sentiment de rebuig a la Constitució mostrat per molts socialistes. “El no francès a la Constitució va significar un autèntic cop baix per a nosaltres” afirma. S’ha d’aconseguir un nou soci? “Els polonesos són importants. Podrien ser un fort aliat”, reflexiona en veu alta.

Segons Andreas Nahles el futur d’Europa és en el projecte alternatiu de les anomenades “organitzacions del poble“ que s’estan obrint pas a gran velocitat a tot Europa. És en l’únic lloc on podrien néixer les forces necessàries pel canvi. Nahles reivindica la seva implicació amb el moviment altermundialista i es defineix com a “membre convençut d’Attac”. Una revolució popular europea? Impulsada per joves, aturats des de fa temps i que no es poden ni permetre comprar una televisió? No és una utopia d’esquerres, popular, però completament allunyada de la realitat? És clar que la seva generació “ha fet carrera, és molt hedonista, fins i tot massa apolítica. No hem crescut en un temps tan polititzat com a l’època del 68. Però, ara ens trobem en un punt, on es podrà comprovar de què és capaç la nostra generació” respon aquesta política de trenta anys amb els ulls brillants.

L’Andrea Nahles fa temps que ha decidit involucrar-se amb els socialdemòcrates alemanys, amb el projecte d’una república europea d’esquerres, amb la finalitat d’aconseguir una major igualtat a Europa. I promou el lema: “Aquesta Europa necessita un canvi”. Ella és d’esquerres, de les arrels de l’esquerra.