Rita Borsellino, de seixanta-un anys, és una de les figures més populars de la lluita contra la màfia a Sicília. La màfia la va tocar personalment quan el 1992 una bomba va matar el seu germà Paolo, el famós magistrat anti-màfia. L’exvicepresidenta de Libera, una associació que combat la cultura de la màfia entre els joves sicilians, es dedica actualment a la política. És la candidata de moda de la centreesquerra per a la presidència de la regió de Sicília a les eleccions de finals de maig del 2006 i, de moment, encapçala els sondejos.

La màfia ha marcat profundament la seva experiència de vida. Què significa avui dia per vostè?

Naturalment el primer que em ve al cap per identificar la màfia és “violència”. Una violència que m’ha afectat d’una manera personal i profunda. Una violència que és la primera mostra i la més tangible de l’acció de la màfia. La màfia que causa violència s’ha d’entendre com una “cultura” o “subcultura”. La màfia és un fenomen que controla les ments, que forja la percepció de les coses, que controla les consciències i el territori, sobretot i més directament a Sicília.

La màfia és un problema social o politicoeconòmic?

La màfia és un conjunt de tots aquest elements. Començant per la base, és un problema de cultura; neix de les arrels de la societat i es desenvolupa ramificant-se pels camps social, polític i econòmic. No s’infiltra només en un o més d’aquests àmbits per separat, sinó que totes les parts integrants de la seva existència i de la seva supervivència fan de la màfia un fenomen complex i extremadament ramificat.

Què és la màfia avui: la mateixa dels atemptats de 1992, any en què van ser brutalment assassinats els jutges anti-Màfia Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, o un fenomen que està canviant?

La màfia no és un fenomen estàtic. Després dels grans atemptats de 1992 que tant van marcar Itàlia i van sacsejar l’opinió pública, la màfia encara està canviant; canvia la seva relació amb el territori i desenvolupa noves modalitats per a controlar-lo. La màfia ha intentat fer-se oblidar, passar desapercebuda. En part s’ha d’admetre que se n’ha sortit, ja que en els últims anys se n’ha parlat molt menys, tant a nivell mediàtic com pel que fa l’opinió pública. Fins i tot ha canviat d’estratègia: és una màfia que no mata i, però que controla minuciosament el món de l’economia.

La màfia ja no és un problema local o nacional. Es pot considerar un problema europeu?

La màfia ja no és un problema nacional italià, en absolut. Però jo diria que és, fins i tot, un problema mundial, internacional. Durant aquests anys han canviat els tràfics i les rutes, els contactes entre grups i les relacions financeres i comercials. Per a demostra-ho podem veure que avui dia gairebé ja no es parla de màfia, sinó de màfies. Europa és un nivell des d’on podem actuar per a combatre-les. Tanmateix cal posar de manifest i tenir present que la màfia és un fenomen internacional, mundial, i que Europa és només una zona on duen a terme la seva activitat.

Llavors vostè creu que la Unió Europea pot ser clau per a combatre les màfies.

Jo crec que Europa, primerament, ha de posar molta més atenció al fenomen de les màfies i destinar més recursos per a combatre’l. Europa ha d’actuar a més nivells, des del general fins a l’específic: ja que moltes màfies locals, com ara l’albanesa, s’han desenvolupat i s’han ajuntat amb altres grups locals, creant així xarxes internacionals. L’actuació europea ha de ser repressiva, però sobretot i, en primer lloc, preventiva: les relacions entre els Estats membre, entre les policies i els organismes són fonamentals per a combatre un fenomen com el de les xarxes mafioses internacionals.

I quin paper creu que hauria de tenir una política europea anti-màfia?

El paper que la Unió Europea pot tenir és fonamental. La seva actuació és indispensable, absolutament necessària. El seu paper ha de ser, sobretot, el de controlar i intentar crear un marc de col•laboració i de relacions que assegurin el desenvolupament d’una actuació organitzada i eficaç.