La Comissió Europea calcula que cada any aproximadament 120.000 dones i nens són víctimes de contraban a països occidentals. L’informe de les Nacions Unides sobre el tràfic a l’Europa de l’Est exposa que cada cop hi ha més dones i menors, sobretot noies joves, que són víctimes de tràfic humà. Es tracta d’una indústria molt variada, que explota víctimes amb diferents finalitats. Aquestes persones es veuen obligades a dur a terme activitats com ara pidolar de manera organitzada, o es converteixen en víctimes de l’esclavitud domèstica, de les adopcions il•legals i del comerç d’òrgans humans. Tanmateix, el concepte del tràfic de persones ha esdevingut sinònim del de prostitució, ja que aquesta és la variant més visible del delicte.

Segons el Ministeri d’Afers Exteriors francès, el tràfic de persones és, actualment, la tercera indústria il•lícita , per darrera dels narcòtics i les armes. A més, genera uns beneficis mundials que oscil•len entre els 7 i els 13 mil milions de dòlars l’any. A diferència de les armes o dels narcòtics, les càrregues humanes no es poden confiscar, i això suposa una comoditat amb relativament pocs riscos per als delinqüents.

L’ampliació de la UE s’ha traduït en un augment del tràfic provinent dels països de l’Europa Central i de l’Est. La caiguda de la Unió Soviètica i la guerra dels Balcans van fer que molts treballadors s’haguessin de desplaçar. Segons el Consell d’Europa, els ingressos per càpita als països de l’Europa Central i de l’Est són un 30% més baixos avui dia que el 1989, malgrat la recuperació econòmica parcial de la regió. En països com Moldàvia, Ucraïna i Romania entre el 20 i el 30 per cent de la població viu per sota del llindar de la pobresa. La gent sovint creu que la UE és l’oportunitat per a millorar la seva vida i la seva feina. Els traficants moltes vegades manipulen persones que es troben en situacions econòmiques fràgils i les atrauen prometent-los ‘millors’ condicions de vida a Occident. No obstant això, els traficants molt sovint enganyen les víctimes i les abandonen als països de destí.

L’ampliació de la Unió Europea i l’Acord de Schengen han facilitat que hi hagi cada cop més tràfic de persones: s’han apropat les fronteres de països econòmicament inestables com ara Ucraïna, Sèrbia i Montenegro, Albània i Bielorússia. Per als nadius d’aquests països, la UE és una destinació propera i atractiva. Tanmateix, l’enduriment de la política d’immigració de la Unió Europea ha restringit l’entrada legal d’immigrants, i això ha fet que creixi la demanda de contraban de persones.

Organitzacions criminals i mesures de la Unió Europea

Segons el Centre de Recerca de Delictes Informàtics , la globalització de les noves tecnologies i la millora de la Tecnologia de la Informació i de la Comunicació han agreujat la situació, ja que han facilitat que els delinqüents desenvolupin indústries sexuals molt sofisticades. La Comissió Europea també reconeix el paper que han tingut les noves tecnologies en aquesta “invisibilitat de les explotacions” i creu que “s’ha de col•laborar molt més, tan a nivell públic com privat, amb els proveïdors del servei d’Internet”.

Les organitzacions criminals sovint controlen tot el procés, des de la contractació, passant pel transport, fins a l’explotació sexual pròpiament dita. Les prostitutes, que normalment estan situades a l’esglaó més baix de l’escala, són arrestades i deportades molt més fàcilment que no pas els proxenetes. Moltes vegades, els líders de les bandes de delinqüents confisquen els passaports de les víctimes de tràfic i les pressionen perquè paguin quantitats molt elevades per al transport i per obtenir documentació. Això fa que les víctimes se sentin atrapades i les força a haver de dur a terme activitats lucratives il•legals, com ara la prostitució. Tanmateix, les prostitutes acostumen a quedar-se amb una part molt petita dels diners que guanyen. Normalment, són els comerciants del sexe o els ‘empresaris’ qui recullen els beneficis.

En el passat, la Unió Europea s’ha preocupat més d’aplicar lleis i de cooperar a nivell judicial que no pas de prevenir el tràfic i de protegir les víctimes. No obstant això, la Convenció Europea contra el tràfic de persones 2005 assenyala que els estats han de centrar-se a respectar i protegir les víctimes del tràfic. Així doncs, les prioritats són la prevenció, la investigació, l’acusació i la cooperació internacional. Amnistia Internacional elogia la convenció, però aconsella que la Unió Europea dugui a terme “mesures cooperatives i coordinades a nivell individual per tal de descobrir quines són les causes del tràfic” i ajudi les víctimes perquè hi hagi “migracions legals i segures”

Esports i sexe

Prevenir el tràfic de persones amb finalitats de prostitució durant grans esdeveniments esportius s’ha convertit en la principal prioritat dels ministres de la UE. Segons un informe del 2006 redactat per l’eurodiputada socialista austríaca Christa Prets, es preveu una afluència de prostitutes provinents dels països de l’Europa de l’Est amb motiu del Mundial de Futbol d’aquest estiu que ve a Alemanya. Es preveu que la demanda de prostitutes a Alemanya creixerà un 30% durant el període de quatre setmanes que durarà el Mundial. Les previsions parlen de 40.000 dones que ja estan arribant a Alemanya. Així doncs, s’hauran de dur a terme les “mesures adequades”.

A Alemanya, la prostitució és legal, però no té el prestigi d’una professió regulada. S’estan duent a terme projectes com la preparació de “super bordells” i la instal•lació de més màquines de preservatius per a poder controlar el negoci que es generi addicionalment.

Tanmateix, organitzacions com ara la Coalició en contra del tràfic de dones ( CATW ) argumenten que aquestes preparacions només aconsegueixen estimular encara més el tràfic de persones. CATW està fent campanya en contra del turisme sexual i esportiu de cara al Mundial de Futbol de 2006. Durant el mes d’octubre de l’any passat, a la Roda de premsa sobre el manifest dels supervivents de la prostitució i del tràfic que va tenir lloc al Parlament Europeu, les víctimes van manifestar que “els governs haurien de parar de legalitzar i de discriminar la indústria sexual i haurien de parar de donar permís legal als proxenetes i als compradors de sexe que abusen de les dones perquè es prostitueixin”.

A mida que la prostitució es converteix en una professió cada cop més comuna, també augmenta la tolerància de la gent envers aquesta professió. Associacions com ara el Col•lectiu Internacional de Prostitutes creuen que si la prostitució fos legal i es convertís en una professió com qualsevol altra, es trencaria el lligam que manté amb els delictes organitzats, i les prostitutes ho tindrien més fàcil a l’hora de denunciar abusos o explotacions. Tanmateix, organitzacions com CATW i Acció Cristiana opinen que els límits ètics sovint desapareixen quan s’eliminen les barreres legals. Així doncs, creuen que si es despenalitzés el comerç sexual, l’única cosa que s’aconseguiria seria baixar el llindar d’aquells que defensen la prostitució. S’estan aprenent noves estratègies perquè el mode de comerç més antic del món no desaparegui; però sembla que trobar solucions per acabar amb aquesta pràctica ja és més difícil.