Els observadors internacionals no han pogut certificar el 82,6% de vots suposadament recollits pel “granger de Gorodiets”, la granja estatal que va dirigir Lukaixenko abans de fer el mateix amb el destí de més de 10 milions de bielorussos. Segons l’oposició, liderada per Alexander Milinkevitx, el suport a Lukaixenko no sobrepassaria el 45%, fet que obligaria a celebrar una segona volta.

L’aspecte que presentava la plaça d’Octubre de Minsk després que el Comitè Electoral Central fes públics els resultats recordava al de la plaça de la Revolució de Kíev l’hivern del 2004. En aquest cas la marea taronja s’ha substituït per una onada de banderes nacionals blanques i vermelles –prohibides pel govern– i distintius amb el cercle d’estrelles de la UE. Entre crits de “Gañbá!” (vergonya) i “Zhivie Belarus!” (visca Bielorússia), 10.000 persones desafiaven les gèlides temperatures i les amenaces del propi Lukaixenko, que hores abans havia declarat que tractaria de “terroristes” aquells que s’atrevissin a manifestar-se després de la proclamació del guanyador dels comicis. Tancats per camions policials i per la KGB –el servei secret de seguretat bielorús que encara conserva el sorprenent nom dels temps soviètics–, la protesta popular ha estat la més gran que es recorda en el país, encara que les xifres de manifestants ja s’havien reduït a la meitat la tarda del dilluns, sense que s’haguessin produït acampades massives o talls de trànsit com va ocórrer durant l’hivern ucraïnès.

Una tempesta internacional

Mentre les protestes a Minsk perden pistonada, una veritable tempesta s’ha desencadenat en la comunitat internacional. La UE no s’ha quedat impassible pel desenllaç d’una campanya que s’ha saldat amb dotzenes d’activistes detinguts, amb observadors deportats, i amb el segrest de mitjans de comunicació com el diari Narodnaia Volia (Voluntat Popular). El president del Consell d’Europa, Terry Davis, no ha dubtat a qualificar els comicis de “farsa electoral”, mentre que la ministra d’Afers Estrangers d’Àustria – país que ostenta la presidència de torn de la UE – Ursula Plassnick, ha declarat que els bielorussos han votat en un clima de clara “intimidació”. Als EUA, que el 2005 van situar Bielorússia entre els països de “l’eix del mal”, el portaveu de la Casablanca, Scott McClellan, ja ha instat a celebrar uns nous comicis. A l’altra banda del món, Rússia i la Comunitat d’Estats Independents (CEI) s’han precipitat a felicitar el president, recordar la seva legitimitat i “lloar” la “transparència” de la jornada electoral.

Malgrat que països com Alemanya o Polònia preferirien adoptar una postura “dura” contra el govern de Lukaixenko, les accions de la UE anirien encaminades a l’establiment de sancions com la prohibició de visats a responsables governamentals o l’aïllament internacional. La UE no es planteja no reconèixer el president “electe”, ni la posada en funcionament de sancions econòmiques. Cal recordar que el 2005 Bielorrússia va rebre més de nou milions d’euros d’ajudes europees. Amb aquest panorama, per a aquells que esperaven amb expectació una nova revolució de color, el retrat d’aquests comicis pinta més aviat gris.