Societats fiduciàries, secret bancari, exempcions fiscals, laxitud legislativa i, per descomptat, un sistema perfecte i opac per al blanqueig de diners.

Als setanta, només hi havia uns quants d’aquests enclavatges, però a partir del desmantellament dels controls sobre els fluxos internacionals de capitals i una mica abans de la revolució de les comunicacions, va tenir lloc un boom d’aquests territoris que, en un 95% són excolònies que depenen de la seva antiga metròpoli, la meitat sota la bandera britànica. Europa s’ha convertit en un dels majors nuclis de paradisos fiscals del món. Aquest desenvolupament va fer que més de dos mil magistrats europeus firmessin la Declaració de Ginebra de 1996 que afirmava: “Darrere de l’Europa en construcció visible, oficial i respectable, n’hi ha una altra de més discreta, menys confessable. És l’Europa dels paradisos fiscals que, des de les illes anglonormandes fins al penyal de Gibraltar, passant per Liechtenstein, prospera de forma descarada gràcies al capital que protegeix complaent”.

Gibraltar a les portes d’Europa

Segons l’edició del 3 de juny del 2000 del diari The Guardian, Gibraltar, amb una població de 28.000 habitants, alberga el domicili fiscal de 200 multimilionaris i prop de 60.000 empreses, un terç de les quals gaudeixen d’exempció total en l’impost de societats. El juny del 2000, Gibraltar va entrar a formar part de la llista negra dels 35 paradisos fiscals identificats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ( OCDE ), encara que des del 2002 va passar a la Llista Gris, elaborada pel Grup d’Acció Financera del G-7 de països que realitzen esforços per deixar de ser paradisos fiscals. Gibraltar incompleix les normes comunitàries sobre lliure competència i rep per part del govern britànic un suport deslleial i asimètric respecte a les empreses del seu Estat. Un exemple d’això és la no aplicació de l’IVA, que Brussel•les va condemnar el març del 2004.

Mònaco: el glamour també juga

A Mònaco hi ha molta riquesa procedent de famosos multimilionaris de la moda, de l’esport, del cinema o de la música. La jet set també vol treure profit del gran avantatge dels paradisos fiscals: no pagar o pagar molt pocs impostos. Una dada: a Mònaco hi ha 350.000 comptes bancaris per 32.000 habitants. Quin és l’origen de tanta riquesa?

Mònaco participa en una competició fiscal mundial per tal de proporcionar majors oportunitats fiscals als rics. El gran poder d’atracció per les grans corporacions transnacionals és que eludeixin les seves obligacions tributàries. Per aquestes dues raons la Comissió Europea, l’ONU i l’OCDE han iniciat una lluita per acabar amb el desenvolupament d’aquests paradisos fiscals i de les seves pràctiques fraudulentes.

Les illes de Jersey i de Man

Les organitzacions criminals s’adapten bé a la globalització financera, i gràcies als paradisos fiscals poden transvasar sense dificultat les seves activitats il•lícites a altres xarxes legals i invertir en els mercats financers, disposant d’importants capitals. La xarxa que formen l’illa de Jersey, de Man, San Marino o Liechtenstein són un exemple clar de la importància que tenen aquests petits enclavatges europeus. És a través d’aquest entramat que les finances modernes i el crim organitzat se sustenten mútuament. No cal dir que tant un com l’altre necessiten que se suprimeixin les reglamentacions i els controls estatals.

És l’altra Europa dels comptes numerats per tal de reciclar diners de la droga, el terrorisme, les sectes, la corrupció i les activitats mafioses. Aquestes facilitats financeres en el marc d’un dels major mercats comuns del món propicien el desenvolupament del crim organitzat. Segons l’Atles de la criminalitat financera publicat per l’editorial Akal el 2002, el Producte Criminal Brut (PCB) no era inferior a 800.000 milions de dòlars. No oblidem que d’aquest pastís se’n beneficien grups terroristes com Al-Qaida o ETA.

Luxemburg: deslleialtat al cor d’Europa

Segons declaracions de qui el 1999 era el ministre francès d’Economia, Dominique Strauss-Kahn, la meitat del comerç mundial passa pels paradisos fiscals. El valor dels arxius dipositats en paradisos fiscals arriba als 11 mil milions de dòlars, més d’un terç del PIB anual mundial, segons va publicar J. Christensen al diari The Observer el 17 de novembre del 2002. El conjunt de la indústria extraterritorial (offshore) està implicat en la meitat del valor de les transaccions financeres del món. L’exemple: 30 dels 50 bancs més importants del món, i el 90% dels seus clients són estrangers.

Mentrestant, un increment anual del 0.5% dels ingressos dels actius dipositats en paradisos fiscals (fins i tot Liechtenstein o San Marino) podria finançar els objectius de desenvolupament del mil•lenni de l’ONU per al 2015, sense calcular què suposaria això per al pressupost de la UE i per a la maldestre ampliació.