“Aquest és el meu restaurant preferit”, comenta Steffen Möller mentre obre la porta d’un restaurant italià del cor de Varsòvia. “M’agrada venir-hi, la meva taula és aquella del fons”. Fora, a l’encreuament entre el carrer Joan Pau II amb Solidarnosc, una tarda ennuvolada s’imposa com un llençol brut que cobreix el carisma que desprèn la capital polonesa.

A l’interior, es descobreix un paradís de l’Oest, on dones voluptuoses i homes ben vestits estan asseguts en còmodes bancs de pell sota elevats guarniments d’estuc. La pausa del migdia transcorre entre les converses professionals de les taules de fusta, on el polonès es barreja amb facilitat amb l’anglès. Un ambient que s’acompanya amb te, pizza de ruca i espaguetis a la marinera. Benvinguts a la nova Polònia.

“La meva il·lusió era viure a Itàlia”

Steffen Möller és el centre d’atenció, tot i que és una persona veritablement discreta amb un pentinat acurat, vestit amb texans i jersei i amb la Gazeta Wyborcza sota el braç, el seu diari predilecte. A simple vista es percep que, entrat en els seus trenta i tants anys, està satisfet i gaudeix de la mirada que li dedica la cambrera, mentre busca la seva atenció en cadascun dels moviments. “De fet, la meva il·lusió era viure a Itàlia, a Florència”, comenta el que una vegada fou estudiant de teologia. “Però no em va agradar gens”.

Un curs d’idiomes de dues setmanes a Cracòvia a la seva època d’estudiant el va alliberar del seu “complex italià”, un terme que utilitzen els exiliats alemanys per les seves debilitats. “Vaig comprendre que la meva manera de pensar era més afí a la polonesa”. Aquest pensament va ser decisiu perquè amb 25 anys decidís venir fins a Polònia amb tan sols un títol en Teologia i Filosofia i uns coneixements precaris de polonès.

L’amable veí alemany

Al principi, es guanyava el sou impartint classes d’alemany en un institut polonès. Després, va passar a donar classes de conversa a la Universitat de Varsòvia. Però al cap de sis anys estava cansat d’estudiants cridaners i ganduls. “Vaig passar per una mena de crisi transitòria i em vaig traslladar a Cracòvia”. Amb una mirada d’entusiasme recorda el seva primera actuació com a cabareter a Cracòvia i el seu intent a la ràdio amb el programa d’Artur Andrus, l’Andreu Buenafuente de Polònia. El fet d’haver assolit una segona posició en una competició de cabareter el va ajudar a aconseguir un paper a la sèrie televisiva amb més audiència de Polònia “M jak Milosc“ (“A d’amor“) i d’aquí a al firmament de les estrelles televisives.

”La sèrie és un èxit absolut a Polònia, arribada l’hora en què els carrers queden deserts.” Les paraules surten soles “. La sèrie compta amb 10 milions d’espectadors i s’emet en hora punta”. Steffen Möller és per Polònia el referent alemany. El veí amable, el pagès que va començar cultivant patates i actualment dirigeix un local nocturn i ha superat les desil·lusions amoroses. “Per a molts polonesos del camp sóc el primer alemany que coneixen”. Möller comenta el seu personatge: “ Cada vegada hi ha més polonesos a Alemanya, però més aviat és una excepció”. Per això s‘ha convertit en un referent que influeix en la percepció dels polonesos vers els alemanys. Tot el que diu o fa Steffen Möller a la sèrie televisiva es converteix directament en un “típic alemany”.

Europa té un no sé què

Sense interès per temes polítics reconeix que mai faria ús de la seva posició. “Prefereixo abstenir-me d’aquest tipus de qüestions polítiques”, comenta referint-se a les eleccions poloneses. “Quan penso en la quantitat de temps que hauria perdut discutint amb els amics durant la campanya electoral en unes eleccions al Parlament alemany…”

Tot i això, Steffen Möller ha passat el temps estalviat en altres coses. Fa tres anys va iniciar el seu propi programa televisiu “Europa da sie lubic” (Europa té un no sé què), una espècie de programa on s’entrevista amb convidats “polonòfils” europeus i indaga sobre les seves preferències laborals. L’arrel de les diferències entre les mentalitats europees. La subjectivitat de la procedència s’agraeix. A banda, va prendre el relleu com a moderador de la primera edició de la versió polonesa del “Què t’hi jugues?” i ha començat a escriure un llibre sobre els orígens polonesos. Segons ell: “El meu llibre és totalment irrellevant, el que és important de veritat és la mentalitat polonesa”.

Aquest cabareter d’èxit s’absté expressament d’incloure temes crítics en els seus espectacles. Sempre cau algun acudit polonès però sense referències polítiques i per descomptat sense fer cap menció al Papa. Steffen Möller ha après sens dubte a respectar la mentalitat polonesa. Segons explica, “el sense embuts alemany aquí no és factible”. “Aquí les crítiques no es diuen a la cara. És més usual evitar els comentaris, i només en casos extrems es diuen un parell de paraules inofensives.”

Medalla nacional

Però tot i no tenir pretensions polítiques, o precisament per això, l’estrella dels mitjans de comunicació col·lecciona premis com si fossin segells. A banda de rebre el reconegut premi televisiu polonès “Telekamera”, fou condecorat amb la medalla nacional de l’honor alemanya.

Entre nosaltres, senyor Möller, si fa un viatge retrospectiu en el temps abans de convertir-se en una estrella. Quina és la veritable raó que l’ha retingut a Polònia? “M’agrada la mentalitat, la llengua i la gent, i per descomptat les dones”. Exactament, les dones. Encara no ha trobat cap dona per passar-hi la resta de la seva vida, però, en comptes d’això, almenys assegura que sent “un amor per 40 milions de polonesos”.