Justament darrera de la ciutat portuària de Gdynia (Gdingen en alemany) hi ha el petit poble pesquer de Kolonia Rybacka. Des d´aquí, l’alemany Hans Peter Klages, de 61 anys, salpa al mar dos o tres cops al mes amb el seu iot “Knudel“. “L’última voluntat dels morts és ser enterrats en el golf de Danzig, a Königberg o a qualsevol altre lloc de la costa polonesa”, diu acalorat aquest home de cabells tupits i canosos. Des de fa ben bé set anys, ell és l’encarregat de portar els familiars a escampar les cendres al mar.

Enterrament sobre el vaixell enfonsat

La majoria són persones que abans vivien a Danzig i després de la Segona Guerra Mundial, van ser exiliats. “Molts volien tornar al seu país i ara els parents dels difunts fan realitat el seu desig”, explica Klages, el capità del iot. Sovint desitgen ser enterrats dalt d’algun vaixell enfonsat, especialment sobre del “Wilhelm Gustloff”, un vaixell que el 30 de gener de 1945 fou enfonsat per un submarí rus a l’alçada de la ciutat polonesa d’Ustka amb més de 9.000 refugiats que van morir a les aigües del mar Bàltic.

En la seva novel•la Mals averanys, de la qual fa poc se n’ha fet la pel•lícula, el guanyador del Premi Nobel, l’escriptor alemany Günter Grass, va narrar ja a principis dels 90 la nostàlgia dels exiliats de Danzig de ser enterrats al seu país natal. En acabar la guerra, uns 340.000 alemanys van haver d’abandonar la seva ciutat i marxar cap a l’oest. Els exiliats polonesos, al seu torn, van haver d’emigrar a la que avui dia és la capital de Lituània, Vilnius. Grass relata com una vídua polonesa, Alexandra, i un vidu alemany, Alexander, volen fundar una societat de cementeris germano-polonesa i ajuntar Danzig i Vilnius en un Cementiri de la Reconciliació. Encara que a la novel•la el projecte del cementiri aviat troba entrebancs i apareix l’ombra d’una nova ocupació alemanya a Danzig, a la vida real la feina de Hans Peter Klages no es posa en dubte.

Rams de flors al lloc sagrat

En els darrers set anys els alemanys només han pogut organitzar dos funerals per a les famílies poloneses per motius tradicionals. “L’església catòlica a Polònia diu que el sepeli ha de ser sobretot un enterrament del cadàver”, explica Rafal Nowicki, sacerdot de Danzig. D’aquí ve que els polonesos estiguin acostumats a visitar les tombes dels morts. Tot i això, els familiars dels mariners, els cossos dels quals no van ser trobats després del fatídic enfonsament, dipositen per Tots Sants un ram de flors en un monument del bulevard de Gdynia en commemoració a les persones que van morir al mar.

Hans Peter Klages recorda una trobada en especial. Es tractava de l’urna d’una dona de Colònia que abans havia viscut a la vora de Gdynia. El seu home va portar l’urna i va escampar les cendres entre les onades del Golf de Danzig amb les dues mans. L’home va dir-li al capità que ell també volia ser llançat al matiex lloc que la seva dona. Un any després, els seus fills van trucar a Klages: “Ja ha arribat l’hora, ara hem d’anar a llançar les cendres del nostre pare”. I això és el que van fer. “Aquí a Danzig, hi tenien amics”, recorda Klages.

La campana del iot toca quatre cops

En un principi, Hans Peter Klages va comprar el seu iot per anar a pescar i volia reformar-lo abans de 15 anys per a convertir-lo en un iot de vela, ja que ell i la seva dona polonesa solien fer excursions amb veler pel mar Bàltic. Va ser un company seu d’Hamburg qui li va donar la idea d’utilitzar-lo com a servei funerari. Klages va fer els tràmits necessaris i va començar; així de fàcil.

Per ell, les ceremònies són més que un simple negoci. Està vinculat al mar des de fa anys i cada enterrament el considera una qüestió personal. Totes les preparacions, les duu a terme ell mateix. “Les urnes que em donen són normalment de metall. Aleshores jo haig de donar sepultura a les cendres”, explica. D’aquesta manera s’embarca i arregla el ram de flors. “Després, me’n vaig cap al Golf de Danzig”. Allà, llença les cendres a l’aigua des de la popa. Després, toca quatre cops la campana del iot i dóna quatre voltes amb la bandera a mig pal al voltant del lloc on s’ha fet l’enterrament. El ram de flors també va a bord. En acabar la ceremònia, un trompetista toca l’últim adéu.