Durant els últims quinze anys, no hi hagut cap tema que hagi dividit més la comunitat internacional que el dels subsidis agrícoles, deixant en segon pla els altres temes relacionats amb el comerç. De fet, molts dels èxits dels discursos actuals a la Organització Mundial del Comerç (OMC) depenen de si els països desenvolupats i subdesenvolupats són capaços d’arribar a un acord sobre l’agricultura a la cimera de Hong Kong. Per què apareixen tantes diferències quan es tracta dels afers d’agricultura?

Divisió del món industrialitzat

Quan es tracta d’abaixar el nivell de subsidis o facilitar l’entrada en el mercat dels productes agrícoles, els membres del Five Interested Parties (FIP), un subgrup de la OMC que inclou la Unió Europea, els Estats Units, l’Índia, el Brasil i Austràlia, manifesten perspectives divergents. Ara bé, sempre s’ha considerat la Unió Europea com el bloc menys compromès entre els països del món desenvolupat, ja que la UE és la que detina més recursos als subsidis agrícoles, i ha instaurat mecanismes de distorsió comercial que impedeixen que els productors no comunitaris puguin penetrar en el mercat europeu. El 28 d’octubre del 2005, el comissari europeu del comerç, Peter Mandelson, va presentar el pla de reducció d’aranzels més destacat de la història de la Unió Europea, el qual proposa un decreixement d’un 46% en la mitjana de les taxes agrícoles. La gran novetat d’aquesta proposta és el fet que s’inclouran fins i tot béns anomenats “sensibles” en el paquet.

Les propostes de Mandelson han fet irritar alguns Estats membre de la Unió Europea, (sobretot França, que té por que el sector camperol del país es vegi afectat), però al mateix temps, els altres membres del FIP les han qualificat d’insuficients. Els EUA, per exemple, van demostrar la seva decepció sobre les reduccions esmentades perquè han quedat molt lluny dels seus plans per reduir els aranzels de comerç fins a un 90%. Els EUA han aprofitat l’ocasió per recordar als seus companys europeus que han d’abandonar les pràctiques que distorsionen el comerç si volen complir les normes del lliure mercat que marca l’OMC. No obstant això, els Estats Units mateix han estat objecte de crítica pel seu projecte de llei agrícola del 2002 (Farm Bill) que preveia augmentar les ajudes als agricultors nord-americans fins a un 80%; una mesura estimada en 183 bilions d’euros per als contribuents.

Segons el Cairns Group, hi ha moltes veus que demanen el mercat lliure de l’agricultura. Aquesta coalició heterogènia de 17 països amb una producció agrícola molt competitiva està formada per països desenvolupats i subdesenvolupats. Aquest grup de països demana que la Unió Europea sigui més agosarada sobre la reforma agrícola i encoratja obertament més projectes de comerç lliure. Austràlia, per exemple, va elogiar el paquet de Mandelson com un “pas positiu en el camí correcte”, però també es va reunir amb el seu germà membre, Brasil, criticant-ne les deficiències. Tots dos es mostren escèptics davant la possibilitat d’arribar a un acord satisfactori a Hong Kong en dues setmanes.

Els països subdesenvolupats no estan impressionats

Una de les majors preocupacions del món subdesenvolupat sobre el resultat de la cimera de Hong Kong és si hi haurà un comitè general organitzat per als països desenvolupats, per tal d’ampliar l’entrada del mercat dels productes alimentaris. Malgrat les promeses de la reducció d’aranzels fetes pels països desenvolupats, el món subdesenvolupat no es mostra gaire optimista davant d’unes concessions aparentment importants sobre els interessos agrícoles nacionals de l’oest. El ministre de comerç de Lesotho, Mpho Malie, va criticar la lentitud de la reforma agrícola en el món industrialitzat, així com també “el baix nivell d’ambició” de la proposta agrícola dels EUA. De la mateixa manera, uns quants membres de l’Organització Mundial del Comerç van identificar una llacuna en la proposta de Mandelson: un 8% de les categories de taxes romandran intactes dins el moviment. Això vol dir que els grans beneficis que les noves propostes de la UE per als països subdesenvolupats no semblen ser tan fascinants com aparenten d’entrada.

La llibertat de serveis, un altre tema molt discutit que se situa en un rànquing molt elevat en l’agenda de la conferència de l’OMC, també separa els països industrialitzats i els no industrialitzats en bàndols contraris. Els Estats Units i la Unió Europea, per exemple, són partidaris de més llibertat de serveis per acompanyar l’obertura dels mercats en els països subdesenvolupats. Aquests països, a canvi, exigeixen una obertura més accentuada del mercat agrícola en els països desenvolupats. Ara bé, la resposta de Mandelson que afirma “no tenir més plans per fer més ofertes agrícoles”, dificulta la possibilitat d’arribar a un acord.

Sigui quin sigui el resultat de la cimera de Hong Kong, és molt probable que el món subdesenvolupat no compleixi els objectius que s’havia marcat sobre l’exportació dels seus productes alimentaris. Entre les discussions que es trenquen pel desacord i per la falta d’interès de compromisos, hi ha un guió similar que no té pinta de resoldre’s fins al 2006, quan els països esperen negociar un acord mutu i raonable sota un cel més clar.