El passat 9 de març, José Luís Rodríguez Zapatero va anunciar durant el transcurs de la III Cimera hispano-polonesa que l’Estat espanyol aixecarà les restriccions a la circulació de treballadors de l’est a partir del proper 1 de maig.

Per què ara?

Des del 2003, la població immigrant a Espanya ha passat dels 1,6 als 3,7 milions d’estrangers, que representen un 8,5% de la població. Això no vol pas dir que en només 3 anys l’Estat espanyol hagi rebut 2 milions d’immigrants, sinó que tot i rebre un flux constant, molts d’ells ja hi vivien de forma irregular. L’últim procés de regularització massiva data de l’any passat i va afectar 700.000 persones. Aquesta xifra representa menys del 50% dels immigrants en situació irregular presents al país, segons Idoia Ikardo, responsable d’afers jurídics de la ATIME Andalusia, l’Associació de Treballadors Immigrants Marroquins a l’Estat espanyol.

El panorama era ben diferent fa només dos anys, quan la majoria d’immigrants es trobava al país de forma irregular. Hagués estat injust obrir el mercat laboral a milions de treballadors dels nous Estats membre, deixant de banda centenars de milers de treballadors ja establerts al país. “Si s’obren les fronteres precisament ara” diu Idoia Ikardo, “és també per evitar “l’efecte crida” que podria produir el fet de permetre treballar de cop a tots els estrangers”.

L’atur al país es manté a uns mínims desconeguts en 25 anys, al voltant del 8,7% de la població, amb grans àrees com Madrid, Catalunya o les Illes Balears on l’índex d’atur és inferior. Aquestes zones són alhora les que més atrauen els immigrants. L’Estat espanyol ha generat el 70% dels llocs de treball creats a la UE durant els últims dos anys. En nombre de treballadors afiliats a la seguretat social ha passat de 12,5 milions el 1996 a 18,4 el març del 2006. L’expansió del mercat laboral propiciada per una economia que s’ha mantingut amb taxes de creixement superiors al 3% durant els últims anys, ha aconseguit que el mercat de treball incorporés la mà d’obra immigrant que ha rebut, ja que la seva arribada no ha implicat una pèrdua de llocs de treball entre els ciutadans del país.

Cal més mà d’obra

Gran part dels immigrants que resideixen ara a l’Estat espanyol van venir per ocupar llocs de treball que requerien una baixa qualificació laboral, principalment en el sector serveis, en la construcció i al camp. Tot i això, encara hi ha dotzenes de milers de feines vacants cada any.

El país continua necessitant treballadors. Idoia Ikardo afegeix: “A més, interessa incorporar treballadors a la seguretat social”. Un cop regularitzats gairebé tots els immigrants, la millor opció possible és aixecar el vet sobre els treballadors de l’est; treballadors que tenen “una forta ètica del treball, estan més motivats que els treballadors locals, presenten menys absentisme, estan disposats a treballar més temps, són més productius i estan més satisfets amb el seu salari”, segons un informe publicat pel govern britànic després d’interrogar la patronal.

Quin model d’immigració?

L’Estat espanyol ha passat de ser un país d’emigrants a convertir-se en el principal receptor d’immigrants de la UE, i ho ha fet sense un model clar, sense planificació, a cop de regularitzacions massives. Atorgar als treballadors de l’est els mateixos drets que a la resta de treballadors de l’Europa dels 15 seria un gran avenç en aquest sentit, però els problemes que genera la immigració, com ara el racisme i la xenofòbia, requereixen solucions més complexes. Un cop tancat el “front de l’est”, cal recordar que els majors fluxos migratoris cap a Espanya provenen de Llatinoamèrica i el Nord d’Àfrica, el Marroc i Equador, amb més d’un milió d’immigrants cadascun.

Així doncs, aixecar el vet no sembla una decisió arriscada. Segons Idoia Ikardo, era “previsible”. Els immigrants procedents dels deu nous Estats membre no tenen gaire pes específic entre el total d’immigrants presents al país, cap d’ells figura entre els 20 més nombrosos. La immigració polonesa és la primera que apareix a la classificació amb menys de 40.000 persones.

El proper 1 de maig qualsevol ciutadà procedent de l’ampliada UE que treballi a l’Estat espanyol gaudirà dels mateixos drets que un treballador espanyol. Per altra banda, les polítiques del ministeri de l’Interior van encaminades a millorar el sistema de detecció de pateres al sud del país i a les Illes Canàries, així com a augmentar l’alçada de les tanques a la frontera de Melilla. Com encaixaran aquestes dues polítiques d’immigració?