“Una política de llibertat per a l’individu és l’única política progressiva de veritat” va dir el premi Nobel d’economia, F.A Hayek . L’economista argumenta que una política econòmica basada en un intercanvi sense obstacles és econòmicament sòlida, i la més beneficiosa per a la societat. Avui, a Europa, el lliure intercanvi de mercaderies i serveis i l’explotació d’avantatges competitius ja ha guanyat el debat contra el proteccionisme i ha col•locat Europa en el camí d’un mercat comú únic.

Ara és el moment que un mercat laboral comú l’acompanyi.

Lliure obligació

Europa va fer l’elecció del lliure moviment laboral fa cinquanta anys. Recentment, la comissària de competència de la Comissió Europea, Neelie Kroes, va reiterar aquest compromís: “Un mercat interior al final beneficia tots els Estats membre, els consumidors i el món dels negocis.

La Comissió no té tan sols un compromís amb el lliure moviment de treballadors, sinó que també té l’obligació d’impulsar la integració econòmica. La millor manera de fer-ho és accelerar la creació d’un mercat laboral unificat. En un informe recent, la Comissió va concloure que la immigració havia tingut un efecte positiu per a l’economia de l’Europa dels 15, ja que va augmentar els llocs de treball als països d’arribada. També admetia que els treballadors de l’Europa dels deu nous Estats membre tenen un paper complementari al mercat laboral i no són una càrrega per als sistemes de la seguretat social dels 15. La Comissió acabava recomanant l’eliminació de totes les barreres. “Estigueu orgullosos i traieu partit de l’energia, el dinamisme i el treball dur que la gent de la nous Estats membre aporta a Europa”, va dir el comissari de comerç, Peter Mandelson.

Parlar amb seny

Avui l’opinió de la Comissió té suport en la realitat econòmica d’Europa.

La protecció dels treballadors locals davant de la competència estrangera implica alts preus de mercaderies i serveis, que cal pagar a cars productors i subministradors locals. A més, aquest proteccionisme resta dinamisme a un país. Protegides de la competència estrangera, les empreses tenen poca motivació per a millorar. Els governs del Regne Unit, Suècia i altres països que van decidir no introduir períodes de transició el 2004 estan satisfets amb els treballadors de la construcció procedents de l’est, millors i més barats. Finlàndia, l’Estat Espanyol i Portugal també ho estaran a partir de l’1 de maig del 2006, quan els seus mercats laborals s’obrin als treballadors de l’Europa central i de l’est.

El consumidor europeu no és l’únic que se’n beneficia. Les actuals barreres proteccionistes barren el pas d’un petit grup de treballadors a la realitat del mercat. D’aquesta manera, forcen els immigrants il•legals a pagar les conseqüències d’un sistema que no funciona. Un cop entren al mercat il•legal no poden utilitzar els programes de salut o de la seguretat social, i els treballadors il•legals tenen menys incentius per a reemigrar. Mantenir les fronteres és poèticament atractiu, però econòmicament poc sostenible.

És l’economia, ximple

Alguns països a Europa, com Itàlia, Alemanya i França, continuen sense voler eliminar les barreres, tot i que admeten la naturalesa problemàtica dels seus mercats laborals i prenen mesures necessàries però poc populars, com la reforma Hartz IV a Alemanya, que va fer més difícil l’accés als subsidis d’atur, o la recentment rebutjada llei francesa del contracte de primera feina.

Ambdues mesures tenien la intenció d’impulsar el treball i el creixement; augmenten la flexibilitat del mercat laboral i redueixen els incentius per continuar a l’atur. L’alliberació del mercat laboral ha d’incloure també una reducció de les restriccions als immigrants a l’Europa dels 15. Aquests països s’adonen de la necessitat d’aquestes reformes, però s’enfronten amb dificultats a l’hora de dur-les a terme. El primer ministre luxemburguès Jean-Claude Juncker ho reconeixia : “Sabem exactament què fer, però no sabem com guanyar les properes eleccions un cop ho haguem fet”.

Temps de valor

Els polítics han de tenir el valor per realitzar aquestes reformes. El fet que elogiïn el mercat lliure de mercaderies mentre que alhora tenen por de la superficial amenaça que suposen els moviments obrers, revela poca ambició d’integració econòmica. Mentre que el Tribunal de Justícia Europeu va obrir el camí per al moviment lliure de mercaderies a la dècada de 1970, avui cal recuerar l’esperit del tractat europeu i impulsar les decisions valentes que permetin un mercat laboral intern i unificat.