L’energia nuclear es va fer popular després de la crisi de la dècada de 1970 quan els preus del petroli es van quadruplicar. La nuclear era l’alternativa més interessant al petroli: l’urani era abundant i no emetia carboni. Però als 1980 l’oposició a l’energia nuclear va créixer a causa de la pressió dels ecologistes, dels interessos econòmics i

de les preocupacions sobre la seguretat derivades de Txernóbil. Avui, Europa es troba dividida. L’energia nuclear subministra en l’actualitat una tercera part de l’electricitat a Europa, però la seva distribució és desigual.

França aprenèn a estimar l’energia nuclear

De tots els països europeus, França va ser el que va mostrar més entusiasme cap a l’energia nuclear. Avui, França té 59 reactors i utilitza 8.568 tones d’urani a l’any. L’energia nuclear representa el 77% de la seva energia. És poc probable que canviï la fe en l’energia nuclear. El president Jacques Chirac ha anunciat recentment l’inici d’un projecte d’investigació sobre una quarta generació de reactors nuclears, capaços de reutilitzar alguns residus nuclears com a font d’energia. L’oposició popular contra els plans del govern no s’ha fet esperar.

El Regne Unit no es mulla

Al contrari que a França, el Regne Unit està dividit en qüestió d’energia nuclear.

Les centrals nuclears produeixen prop d’un quart de l’electricitat del Regne Unit. Tanmateix, moltes d’aquestes centrals queden obsoletes i han de tancar. Si continuen amb els reactors actuals, l’any 2023 només un 45% de l’energia britànica serà nuclear.

El Regne Unit es troba en un punt crític dins del debat nuclear. Altres fonts d’energia no produirien prou per a cobrir les necessitat del Regne Unit, i el govern debat ara la construcció de nous reactors. Tanmateix, amb l’opinió pública en contra d’una font d’energia considerada insegura, el govern no ho té gens fàcil.

Alemanya: sobreviure sense

Fa sis anys que Alemanya va tancar el debat sobre els seus reactors. El 2006, el govern va prendre la decisió de tancar gradualment tots els seus reactors nuclears abans del 2020. Mentre que el CDU, partit conservador de la cancellera alemanya, Angela Merkel vol ampliar la data límit, el SPD, partit al qual pertany el ministre de Medi Ambient del govern de coalició, diu que no té cap intenció d’ampliar el termini.

Alemanya es troba en procés de transformar el seu sistema energètic i augmentar l’ús d’energia renovable, tot i que l’energia nuclear representa el 30% del seu consum. Tanmateix, les preocupacions relatives als residus nuclears, com a la resta d’Europa, i la creixent viabilitat de les energies alternatives fan poc probable que Alemanya triï un futur nuclear.

Suècia: onades hidroelèctriques

Suècia també està retirant poc a poc l’energia nuclear. Com molts altres a Europa, als 1970 Suècia va incrementar l’ús d’energia nuclear. Tanmateix, després del desastre de Txernóbil, el govern va decidir desfer-se de l’energia nuclear. La data límit per a fer-ho ha anat posposant-se i avui, un 52% de l’energia a Suècia és encara nuclear.

Amb tot, Suècia té alguns avantatges a l’hora de passar a les energies alternatives. Al contrari que França, Alemanya i el Regne Unit, que depenen de la importació de reserves d’energia, Suècia té molts recursos d’energia hidroelèctrica. El 2003, Suècia va obtenir el 23% de la seva energia de fonts renovables, davant del 6% de la UE. El país escandinau s’ha compromès fa poc a tenir una economia lliure de petroli abans del 2020.

UE: el futur verd?

En un recent Llibre Verd sobre energia a Europa, la Comissió Europea va manifestar que la política energètica europea necessita amb urgència ser més eficient per respondre millor a les emergències greus sobre petroli i gas. El Llibre Verd demana més coordinació entre les nacions europees i una diversificació més gran dels recursos cap a l’energia renovable. Tanmateix, mostra una “visió neutral vers l’energia nuclear”. L’elecció es regeix per la política energètica de cada Estat membre.

A causa de la preocupació creixent entorn de l’energia nuclear arreu d’Europa, i la contínua dependència dels combustibles fòssils, la política energètica unificada a què fa referència el Llibre Verd sembla que encara està molt lluny.

Crèdits fotogràfics: França (Adnan Yahya), Regne Unit (Huw Golledge), Alemanya (randbild.de) i Suècia (Mattias Olsson).