Per apreciar la frescor de la primavera, tenim en marxa una amanida. Però mentre fas la compra, és important conservar la calma i estar més content que un gínjol, o que un cogombre, com diuen els anglesos, cool as a cucumber. Especialment, si quan arribes a la caixa t’adones que t’has deixat els diners a casa. Com diuen els francesos, ne pas avoir un radis (“no tenir ni un ral”). En aquest cas, assegura’t que no et poses vermell com un pebrot, de la vergonya. Senzillament digues: “Ho sento!”, amb el millor somriure que siguis capaç de fer i les carottes sont cuites, o “assumpte resolt”. Però els problemes seriosos comencen quan arribes a casa amb les mans buides. Ara sí que tens una bona amanida da hast du den Salat, com diuen en alemany quan arriben els problemes de debò. Potser hauries d’aturar-te un moment, a mig camí de casa, i agafar una branca d’olivera en senyal de pau per tal d’escapolir-te del pitjor dels càstigs. De qualsevol mala experiència, pots trobar un aspecte positiu, o com diuen a Bulgària: “De cada llimona en pots fer llimonada!”, ”

” [ot `vseki li`mon `mojech da si

nap`ravich limo`nada.