Un estudi recent mostra que de les 20 millors universitats del món, només dues es troben a Europa. Una xifra inquietant, però potser ens resultarà menys sorprenent si tenim en compte les dificultats que hi ha a l’hora d’explicar el currículum acadèmic en una festa europea.

Abans que haver d’explicar la seva vida sentimental a un britànic, un Bachelor holandès té l’oportunitat de presentar-se a un francès com a graduat en batxillerat, ja que és el que ells anomenen baccalauréat. L’italià, que per casualitat sent la conversa, creu que ja ha acabat els estudis superiors, que és un laureato. Així que ets un licenciado? Pregunta l’espanyol, mentre els altres es demanen per què demana permís. El portuguès, que tot just s’ha afegit a la festa, de seguida es posa al corrent i explica llargament el seu curso, tot queixant-se de la dificultat de diverses cadeiras (‘classes’ o, literalment, ‘cadires’). L’holandès, perplex de la direcció que ha pres la conversa, decideix prudentment no parlar del màster que està fent.