El debat sobre l’ús pacífic de l’energia atòmica no és nou a Turquia , sinó que el tema va sortint, de tant en tant, a l’ordre del dia. Tanmateix, després de l’accident nuclear de Txernóbil el 1986 es va perdre entre les prestatgeries del ministeri d’Energia durant molt de temps i no ha estat fins ara que s’ha rescatat un altre cop. A principis del 2004, el ministre d’Energia turc, Hilmi Güler, del partit islamista moderat AKP , que en aquell moment era al poder, va encarrilar la seva política cap a la producció d’energia nuclear. Així, el gener del 2004 Güler va afirmar que Turquia confiava “en el carbó, en l’aigua i en altres fonts d’energia renovables”. Quatre mesos després, la mateixa persona feia una afirmació molt diferent: “Fins al 2020 construirem dos o tres reactors nuclears”.

Finalment, a finals del 2005 el govern va fer públics els seus plans energètics per a l’any següent i, a més, va anunciar que abans del 2012 volia posar en marxa com a mínim tres centrals nuclears. El ministre d’Energia va considerar que aquesta data era massa ambiciosa i, per aquest motiu, el 3 de gener del 2006 va fixar el 2015 com a data límit.

A principis del 2006, Rússia va tancar la clau del gas d’Ucraïna; cosa que va anar com l’anell al dit al ministre d’Energia. També a Turquia es va encendre el debat sobre la dependència de l’estranger. En els darrers anys el país havia ampliat la seva xarxa de gas natural i havia tancat contractes de subministrament a llarg termini tant amb Rússia com amb l’Iran. El ministre s’ha centrat en la dependència de tots dos estats i ara considera l’energia nuclear com l’única sortida.

Suborn nuclear per a la UE

Certament, es tracta de plans energètics nacionals, però precisament no es pot subestimar que el tema de l’energia nuclear juga un paper important en la política exterior. Durant el debat sobre si Turquia s’adheria o no a la UE hi va haver moltes converses amb Turquia. El primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, va viatjar a moltes capitals europees on va fer publicitat a favor de l’adhesió. En algunes ocasions va utilitzar arguments econòmics. Així, a l’estiu del 2004, a França, va prometre la possibilitat d’invertir aproximadament 12.500 milions d’euros per construir centrals nuclears. El titular del diari turc Milliyet del 21 de juliol del 2004 va ser “Suborn nuclear”.

El representant de la indústria nacional dubta; els membres de la federació d’indústries TÜSIAD, per exemple, es van mostrar escèptics després de trobar-se amb el ministre d’Energia, ja que el projecte els semblava massa insegur i costós. Això no ha canviat, tot i que el ministre d’Energia ha anunciat que l’Estat intervindrà en els problemes que sorgeixin i que concedirà crèdits especials.

El consum energètic

Un altre argument important a favor de la construcció de reactors nuclears és que el consum energètic a Turquia en els pròxims anys augmentarà considerablement i que sense la construcció de centrals nuclears, el subministrament energètic estarà en perill. I més si fem cas de les estimacions del ministeri d’Energia. Per calcular el consum energètic per al 2005, el Ministeri va preveure un consum energètic de 197.000 milions de quilowatt hora pel 2005. Tanmateix, els turcs van consumr 145.000 mil milions de quilowatt hora. Per tant, es van equivocar d’un 26%. Aquest error de càlcul fa pensar que la demanda d’energia calculada pel 2020 de 500.000 milions de quilowatts hora és força exagerada.

El govern turc parteix de la base que el consum energètic augmentarà proporcionalment al constant creixement econòmic. Però l’exemple dels països occidentals de la UE ha mostrat que amb una industrialització creixent, el consum energètic, sobretot de l’economia, disminueix. Fins i tot és possible estalviar energia mitjançant un augment del rendiment. L’Agència d’Estudis i Desenvolupament de Fonts d’Energia (EIEI), afirma que es podria estalviar fins un 30% de l’energia consumida fins ara.

Manifestacions en contra de l’energia nuclear

De mica en mica es forma l’oposició als plans nuclears del govern turc. L’1 d’abril es van reunir a Ankara per segona vegada la plataforma contra l’energia nuclear (NKP), a la qual pertanyen més de 100 ONGs, col·legis professionals i importants plataformes mundials. Totes elles han decidit seguir uns passos concrets, entre els quals hi ha organitzar conferències a les ciutats d’Izmir i de Mersin en memòria de l’accident nuclear de Txernóbil i fer una gran trobada el 29 d’abril a la ciutat del mar negre Sinop , que, segons els plans del govern, és on es construiria una de les centrals nuclears.Fins ara els intents dels opositors a l’energia nuclear per a impedir la construcció de centrals nuclears a Turquia sempre han tingut èxit. Ja veurem què passarà aquesta vegada.