Alexsander Milinkevic i tres líders més de l’oposició van ser empresonats dijous passat 27 d’abril pel paper que van tenir en l’organització d’un míting popular per commemorar el 20è aniversari de Txernóbil. El míting era un acte més de la recent onada de protestes de l’oposició bielorussa contra els resultats oficials de les eleccions fraudulentes del 19 de març passat, que van revalidar la presidència d’Alexsander Lukaixenko , amb un 83% del vots. L’estratègia de l’oposició és implicar els bielorussos en una campanya de protestes i de desobediència civil, curtes però regulars, en comptes de provocar les forces de seguretat de Lukaixenko amb una protesta prolongada de diversos dies pels carres, com va passar durant la Revolució Taronja a Ucraïna.

Fins ara, la reacció dels països europeus ha estat silenciada. Mentre la majoria dels governs europeus han condemnat les detencions, no s’han pres mesures concretes per a castigar el president Lukaixenko. A principis d’abril, la UE va prohibir l’entrada a l’espai comunitari a 31 oficials bielorussos. Tot i això, la mesura diplomàtica no va impedir que Lukaixenko ordenés més detencions. Alguns polítics de la UE han suggerit que es relaxin les sancions existents a canvi d’alliberar els 4 líders de l’oposició.

Temps incerts

La detenció de Milinkevic i els seus col•legues fa difícil preveure un futur democràtic immediat i a llarg termini a Bielorússia. L’eficàcia dels mítings de l’oposició futurs està en dubte, ja que tots menys un dels líders de l’oposició estan empresonats. No sembla probable que les altres personalitats de l’oposició puguin redirigir les protestes després de la nova onada de detencions.

A llarg termini, no sembla clar que Milinkevic sigui alliberat d’aquí a dues setmanes, tal com diu la pena de presó. El complex sistema de seguretat de la KGVde Lukaixenko, la policia secreta de Bielorússia, farà tots els esforços per tenir-lo tancat tant com sigui possible. L’estratègia és deixar l’oposició bielorussa sense líder per apagar la campanya de protestes. A l’espera que Milinkevic surti de la presó, l’oposició necessita trobar un líder substitut per sortir del pas. Trobar-lo serà difícil a causa de la manca de noves cares dins de l’oposició. Especialment és difícil trobar cares que no hagin col•laborat en algun moment amb el règim de Lukaixenko.

L’oposició hauria de seguir amb les mobilitzacions. No obstant, cal una nova estratègia. S’ha de pressionar Rússia perquè reconegui obertament l’autoritarisme creixent de Bielorússia, i s’ha de pressionar la UE perquè la situació a Bielorússia sigui a l’ordre del dia de la cimera del G8 a Sant Petersburg. Si Europa dóna l’esquena a Bielorússia, la campanya contra Lukaixenko té un final incert.