L’absència de les referències a Déu en l’esborrany de Constitució europea i la candidatura de Turquia com a futura candidata, han provocat la indinació d’algunes veus que temen que la UE se separi de les seves arrels judeocristianes. Especialment, l’Església catòlica romana, sota el lideratge del Papa Benet XVI , ha promès combatre el que es veu com un excés de secularisme i nihilisme al món, començant per Europa. Qualsevol controvèrsia deixaria de ser-ho si no tingués adversaris i aliats. Però, què representen la UE i les seves institucions per al Vaticà? Són els seus aliats o més aviat una amenaça?

Valors familiars

Durant una recent reunió del Papa amb eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE) i els democristians (ED), el Papa va recalcar el paper de la UE com aliada. Benet XVI va dir que, tot i que l’esborrany de la Constitució no conté cap referència a Déu, la carta magna contribueix a mantenir una “relació estructurada i amb continuïtat amb les comunitats religioses” a nivell de la Unió Europea. El PPE-ED no es va tallar a l’hora de fer saber la seva bona disposició a l’hora de col·laborar amb el Papa. “El grup PPE-ED, com a portaveu dels valors judeocristians, té molt clares les dimensions espirituals i morals del projecte europeu,” va dir el seu líder Hans-Gert Pöttering.

Per al Vaticà la situació sembla ideal. Amb la recent ampliació, uns quants països majoritàriament catòlics han entrat a la UE, en especial Polònia. Segons el comitè normatiu de la UE, això pot fer que el Consell es mostri més obert als missatges del Vaticà. La presència al Parlament de la Lliga de Famílies Poloneses , un grup d’eurodiputats ultraconservador, juntament amb el fet que l’ EPP-ED és el grup polític més nombrós del Parlament, significa que el Vaticà té uns possibles aliats molt forts. Tanmateix, el mateix Parlament va obligar al candidat italià per a la Comissió Europea, Rocco Buttiglione, a dimitir pel seu punt de vista sobre el paper de la dona i l’homosexualitat. Punts de vista que, segons ell, es basaven en la seva fe catòlica.

Futur imperfecte?

I mentre l’ampliació de 15 a 25 Estats membre va afavorit el Vaticà, la futura ampliació sembla ser més aviat una amenaça. El Consell, la Comissió i el Parlament estan d’acord en què Turquia sigui candidata a la UE. El 2004, l’aleshores cardenal Ratzinger va dir que Turquia, on la majoria de població és musulmana, està “en contrast permanent amb Europa.” Tot i que ara el seu nom hagi canviat pel de Papa Benet XVI, sembla ser que la seva opinió pel que fa a Turquia no ha canviat gaire.

Finalment, els experts legals de la UE han criticat la pràctica recent del Vaticà a l’hora de signar tractats bilaterals anomenats concordats amb els Estats membre. L’últim concordat va ser amb Eslovàquia sobre el dret dels metges eslovacs a negar-se a practicar un avortament, per motius de consciència. En el seu informe a la Comissió Europea, els experts legals de la UE estan estudiant una possible incompatibilitat que podria haver-hi entre aquests concordats i la llei de la UE.

L’enemic del meu enemic…

La relació entra la UE i el Vaticà no sempre ha estat fàcil. Fins i tot sembla que l’actual Papa intenta fer que la UE sigui la seva aliada quan li convé, i la seva adversària només quan ho creu oportú. A Brussel·les, tant l’ambaixador del Vaticà – nunci papal – com la Comissió de la Conferència Episcopal dels països de la UE treballen conjuntament per controlar i influenciar el comitè de la UE. El Vaticà, com qualsevol altre grup d’interès o de pressió, busca aliats i troba enemics en diferents llocs segons el dossier en què està interessat. Tot i que la UE no sempre coincideix amb el Vaticà, el Papa ha escollit col·laborar sempre que sigui possible. Benet XVI sembla haver triat les paraules de Jesús a Lluc 9:50: “I Jesús li digué abans de partir: qui no està en contra vostra, està amb vosaltres”.